dijous, 13 de novembre de 2008

DRETS I DEURES

Fa uns dies comentava en una sobretaula la importància d'exercir el dret a la queixa, no una queixa gratuita o capritxosa, sinó una queixa raonada i amparada per la llei. La denúncia ciutadana, per retards, seveis deficients, males gestions... de la que no ens n'hauriem de desentendre. I és que els llibres de reclamacions o els telèfons d'atenció als clients moltes vegades acaben sent un pou sense sortida, un túnel sense llum al seu final, un autèntic cul de sac, i per això massa vegades abans d'inciar-ne el periple, ens ho pensem dues vegades i ens preguntem: realment val la pena? No em comportarà massa mals de caps pel que en treuré?
Fins ahir tenia dues vies de denúncia: una doble reclamació a la Renfe i una altra a Sanitas. Anava darrera d'elles des de feia més de tres mesos. No per això he deixat d'insistir, fins a fer-me pesada. Perquè el dret m'empara i el sentit de la justícia també.
Ahir em va arribar una carta de la Renfe. Desestimaven una de les meves sol·licituds, però es fiaven del meu testimoni en l'altra, i de manera excepcional, em tornaven més de 15 Euros. Encara espero que Sanitas em retorni 3 Euros per uns serveis que mai m'han donat. I que l'empresa de transport públic de València ciutat faci alguna cosa amb el conductors que fumen, que parlen pel mòbil o que van amb els auriculars posats mentre condueixen.
Suposo que molts teniu històries similars, algunes de les quals deuen ser autèntics culebrons. Amb paciència, constància, sentit ciutadà, una gran dosi d'optimisme i la col·laboració de tots, algún dia aconseguirem rebre el servei que ens pertoca.
Teresa