dimecres, 19 de novembre de 2008

NO ÉS PER SER UN POBLE NOMBRÓS QUE US HE ESCOLLIT

Fa dos dies us explicava que aquest darrer cap de setmana havia estat a Madrid. Hi vaig anar per participar en un trobada de professes joves del Sagrat Cor. Qui som les professes joves? Les que hem fet els vots perpetus, com a màxim, fa deu anys.
Faig un petit aclariment: en això de la vida religiosa, la nomenclatura és un apartat a revisar. Emprem termes dels que només nosaltres en sabem el contingut: candidates (a què?), novícies (perdó?), joves professes (però que no han professat...), professes joves (que passen dels 40...). Un enrenou que el meu cercle més proper ja té controlat, però que tot sovint he d'explicar als nouvinguts.
Aquesta trobada que fem un parell de cops a l'any és d'aquells "espais verds" que ens alimenten el cor i ens ajuden a viure. De fet, vam passar tot el dissabte compartint el nostre moment: il·lusions, dificultats, ajudes... fent-ne un paral·lel amb la vivència dels quaranta anys d'Israel en el desert: la presència de Déu en el núvol, el sustent en forma de manà, els alls i les cebes com la temptació de desconfiança, la promesa de la terra que els feia caminar dia a dia...
Espais com aquests ens ajuden a formular el que vivim, el que volem i el que no volem, ens apropen en la nostra dispersió geogràfica, ens cohesionen com a generació.
Jo els agraeixo i no me'n perdo ni un. Em fan sentir normal, m'ajuden a relativitzar, em renoven les forces per continuar el camí amb esperança.
Teresa