dijous, 11 de desembre de 2008

FACEBOOK

Fa uns dies, d'una manera espontània i potser ingènua, em vaig donar d'alta en aquesta xarxa social anomenada Facebook (per als neòfits, pensant en la meva mare, diré que és una xarxa a través d'internet per comunicar-te amb amics i amics dels teus amics... com una gran teranyina mundial que es va extenent sense límits). N'havia sentit a parlar i com que m'agrada saber què es cou en el món dels joves, doncs m'hi vaig apuntar.
Des d'aleshores, no paro de rebre correus en els que em volen connectar amb gent coneguda o desconeguda, i em demanen em meu permís per tal que constin com a amics meus. Cada vegada que rebo aquests correus, em fa la sensació que em prenen temps, i que en la majoria dels casos és gent amb la que no tinc necessitat d'estar connectada a través d'aquesta xarxa. Cada vegada que els rebo, em vénen unes ganes irrefrenables de donar-me'n de baixa... perquè què voleu que us digui: a mi m'agrada relacionar-me amb la gent que jo vull i no amb qui disposi aquest servei. M'agrada mesurar els meus cercles de relació, i no que l'avidesa acabi per convertir les meves amistats en relacions superficials. Vaja, que no m'agrada viure en constant expansió afectiva ni banalitzar el sentit de l'amistat.
Par ara ho visc així. Si algún dia canvio d'opinió, també us ho faré saber.
Teresa