dissabte, 20 de desembre de 2008

CADA OVELLA... A QUIN CORRAL?

Dissabte, vuit del matí. Ressaca considerable del final de trimestre: dinar (ací només podia ser una paella!) i sopar amb amic invisible. Arribava a casa passades de dues de la matinada, un ritme que va contra la meva pròpia natura, però que també necessita les seves pròpies excepcions.
Alegria per deixar enrera uns alumnes pre-nadalanecs passats de voltes i optimisme pels dies que tenim per endavant. Ganes de descansar, dormir, fer altres coses i intercanvis multidireccionals de bons desitjos: supose que a aniràs pronte a casa, no? I d' una pregunta en sorgeix una altra ben simple: quin és el meu corral?; vull dir: quina és casa meva? Perquè si es tracta de passar el Nadal a casa, on el passo jo? Amb la seva pregunta em fan adonar que hi ha alguna cosa de la vida comunitària que no sabem transmetre o que no sabem viure bé, perquè la transmissió moltes vegades és natural. És clar que casa la meva mare sempre serà casa meva... però, visc de rellogada, comparteixo pis o Natzaret també és ma casa i la meva comunitat m'és una nova forma de família?
Al Noviciat se'm va recordar moltes vegades que la comunitat és casa meva. I així la sento: hi tinc les meves coses, uns vincles humans i un sentit que va més molt més enllà de compartir un sostre. De fet, tinc dues famílies i amb una passo el Nadal i amb l'altra Sant Esteve. Tot repartit i tots contents. Com deia una vella cançó del Paul Young: allà on deixo el meu barret, allà és casa meva.
Teresa