dilluns, 22 de desembre de 2008

EN DUES PARAULES...

Recordeu aquella frase del Jesulín? En dos palabras im-presionante... Si aquest és el nivell lingüístic dels toreros, alguna cosa falla. Vull pensar que és una raresa personal i no ficar-los tots al mateix sac. O fins i tot que va ser una relliscada puntual. Del que em serveix aquesta frase memorable és per dir un parell de coses (o potser només una) sobre la capacitat de síntesi... una qualitat que no tothom té (que a vegades m'exaspera una mica) i que posa a prova la capacitat de transmetre un mateix contingut emprant el mínim nombre de paraules. ¿No us heu trobat mai la típica persona que no només et narra fil per randa allò que ha succeït, sinó que a més a més te'n repeteix els diàlegs sencers? Potser jo estic a l'altra banda i ambdos extrems són dolents, però el que sí penso és que saber resumir una idea, una història, un aconteixement, és signe d'haver-ne captat allò essencial i trobar les paraules justes per transmetre-ho.
Ara que estem nadalencs... què deu ser allò essencial del Nadal, allò que el fa diferent a qualsevol altra festa? Com l'explicariem a algú que no congués res de Jesús ni del cristianisme? Crec que em quedaria amb aquella frase de Joan: "Tant va estimar Déu el món que va enviar el seu fill unigènit perquè tot el qui cregui en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna" (3, 16). En una paraula, impressionant.
Teresa