dimarts, 13 de gener de 2009

DÉU VIATJA EN BUS

Fa dies que el debat és a la premsa i ha transcendit a l'opinió pública. Fins ara, utilitzàvem el bus per a traslladar-nos d'un cantó a l'altre com a medi de transport força agradable, gràcies als grans finestrals oberts a la gran ciutat i al sol. Mai no ens havíem fixat gaire en el tipus de publicitat que viatjava amb nosaltres, a no ser d'aquelles molestes enganxines que, de tant en tant cobreixen els vidres, i que ens obliguen a mirar el carrer a través d'una mena d'enreixat opac, alhora que ens preguntem de qui és la meravellosa idea de tapar-nos la vista a l'exterior, quan és una de les gràcies de l'autobús!
La qüestió és que des de fa unes setmanes es va extenent una moda iniciada a Londres i ara ja arribada a Barcelona, segons la qual els col·lectius d'ateus utilitzen el bus com a medi per a fer-nos saber la seva opinió sobre Déu. Es veu que l'existència o no de Déu, és una qüestió de provabilitat, i com a conseqüència d'aquest càlcul, el millor és gaudir de la vida. No acabo d'entendre el missatge: en matemàtiques, la provabilitat de que Déu no existeixi, no és la mateixa de que si? i per altra banda, aquesta incentivació a deixar de banda a Déu per a poder gaudir de la vida, em sona a discurs passat de moda: seguim tenint l'esteriotip de que els creients som tots una gent avorrida i amb "tuf" d'encens i naftalina?
La reacció ha estat ràpida: algun grup religiós ja s'ha posat a la defensiva. D'altres, estan contents: millor que es parli de nosaltres, encara que sigui malament!
Tot plegat, què voleu que us digui? em sona a discurs baratet.
I si em deixen escollir un anunci pel bus, prefereixo la decoració naïf i el missatge simbòlic com la imatge que us he posat per encapçalar el post: els temps no estan per a la confrontació, sinó per al diàleg i la comunió. Pujem al bus que uneix trajectes enlloc de separar-los, on tots estem d'acord, el bus de la pau i l'amor!
Màngels

1 comentari:

Aina ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu!! Aquest tipus d'actuacions diuen poc de nosaltres. Continuem enganxats a les etiquetes i estereotips al fashion. Però algú s'ha parat a pensar per un moment amb l'autenticitat amb l'interior de la persona, amb la bondat de cor....? deu ser que no es porta, o és que potser fa massa por anar més enllà del tangible i inmediat???