dimecres, 21 de gener de 2009

EXPECTANTS

Ahir em vaig passar bona part de la tarda davant de la televisió. No hi puc fer més: m'agrada sentir-me part de la història, m'agrada distingir les coses importants de les banals i exercir de testimoni d'aquells fets que només passen un cop a la vida (per cert, que encara recordo aquella final de la Champions del Barça a Atenes... aquella desfeta... aquell 4-0... Jo estava al noviciat i no me la volia perdre. Vaig exercir la meva llibertat i no vaig anar a classe de Teologia. Les expectatives no es van complir... però jo ho vaig veure !!)
Parlant d'expectatives: em fa por que tots posem massa il·lusions en un sol home. La realitat humana és fràgil i complexa. La mateixa vida és prou complicada i sempre s'han de tenir en compte molts factors. De la mateixa manera que no puc aprimar-se 10 kg de cop, les metes a proposar-se han de ser realistes, perquè si no, no em quedaran ganes de tornar-ho a intentar.
Es pot fer alguna cosa per la gent que té la feina penjant d'un fil? Per la gent que està a punt de perdre la casa? Per la gent que veu com pugen els preus... i ens retallen els sous? Per la gent que vol viure en un món més just? Si algú hi pot fer alguna cosa, que ho faci com més aviat millor. Que mogui els fils que calgui per tornar l'esperança i la il·lusió amb paraules, però també amb fets. Que sigui valent. Que sigui honest. Que sigui coherent. Que sigui un exemple per als altres i que ningú defugi la seva responsabilitat.
Us n'heu adonat que en cap moment he citat a Obama...? (ai!, se m'ha escapat)
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Teresa,
Comprenc la teva reticència davant de tot el que s'hauria d'arreglar. Ho comparteixo.
Però una raça que ha vençut a Nord-Amèrica!Si més no és una alenada d'aire nou!
Montse