dimarts, 27 de gener de 2009

LA PAU ÉS EL CAMÍ

Fa una estona buscava una imatge per la pau, i, com és habitual, he anat al google a veure quines possibilitats m'oferia. Primera decepció: entre les opcions prioritàries, les imatges que apareixien eren del Pau Gasol, res a veure amb el que jo buscava.
Segona decepció: la majoria d'imatges són bastant bucòliques. Per exemple, el colom de la pau. Tot i que l'he incorporat als cartells de l'escola sobre la pau (i a la web) no m'acaba de fer el pes. La pau no arriba del cel. La pau es fa, es construeix, demana un esforç d'apropar postures, de dialogar, de cedir... en bé d'una valor més gran.
Avui ha vingut a l'escola un noi jueu israelià que ha treballat al seu país en diversos moviments pacifistes. I el que explicava no tenia res de bucòlic: exèrcit, reservistes, controls policials, una consciència que desperta, un descobrir l'altre bàndol, un aproximar-s'hi, un creure que el canvi és possible. Escoltar-lo ens ha obert una escletxa a l'esperança. Si ell ha fet un procés tan profund, perquè no el poden fer altres? Perquè no el podem fer cada un de nosaltres en el seu àmbit? Estic convençuda de que la pau s'assoleix per cercles concèntrics. Comença aquí, ben aprop i les conseqüències arriben a llocs imprevisibles.
Teresa