divendres, 23 de gener de 2009

ÚNICA I REPETIBLE

Aquesta època nostra ja ho té això de fer-nos creure únics i irrepetibles. Tenim un número de DNI que ningú més té. Amb un altre número ens tenen fitxats a Hisenda i amb les empremtes, la policia (per si no ho sabieu). Només amb la nostra contrasenya podem accedir al correu electònic. I per rematar-ho, diuen que d'aquí a poc temps se'ns identificarà per l'iris. Ens sembla que som únics, tot i que fem el que fa quasi bé tothom i els nostres gustos i activitats es van uniformant, que ja hi ha qui se n'encarrega de disfressar daparent originalitat el que no ho és.
I jo que em pensava que era única... doncs resulta que no: he trobat una altra Teresa Gomà. De fet, també la meva tia se'n diu, i a la família hi ha un munt de Tereses... però tanta casualitat i sense aparents vincles familiars, m'ha sorprès. Seria més habitual si em digués Garcia o Torres a Catalunya, o el seu equivalent a Godella que seria el cognom Marco.
Hi ha algú que es diu com jo, però que és una altra persona. Una extranya sensació de saber-me única però repetible.
Teresa