divendres, 16 de gener de 2009

PER QUÈ NO?

Sembla que defensors i detractors de la religió s'han llençat al carrer. Uns amb publicitat als autobusos (ens en parlava la M. Angels dimarts) i altres emprant el youtube, una mena de calaix de sastre on s'hi pot trobar realment de tot. Sembla que la visibilitat és important i cal recuperar un espai social perdut ja fa anys.
Si vivim en clau de felicitat, si hem trobat el nostre lloc, si el missatge que portem entre mans segueix sent vàlid, si creiem que pot ser bo per a altres... perquè no arriscar-se una mica i sortit als carrers i les places i explicar-ho? Per què aquesta vergonya que ens té reclosos a casa esperant que algú truqui a la porta? I si els possibles interessats no saben on adreçar-se? Parlant purament en clau vocacional religiosa, l' experiència em diu que algunes persones ho han tingut força fàcil: l'escola, el grup de joves, la parròquia els ha estat el camí per descobrir la pròpia vocació a la vida consagrada, però que altres han hagut de buscar molt fins trobar un grup, una congregació on quedar-se. I m'imagino, que molts s'hauran quedat pel camí, fruit de la indecisió, la por o el propi procés de discerniment.
Fent una lectura ràpida dels diaris digitals, m'he trobat amb la notícia de les Carmelites Descalces d'Écija que van penjar un video vocacional al youtube, han rebut milers de visites, moltes trucades, i l'arribada d'una postulant. Els camins del Senyor... el temps els confirmarà, però han obert una finestra al món i sembla que hi ha entrat una mica d'aire fresc.
Teresa