dijous, 15 de gener de 2009

UNA DONA, UN TEMPS

Avui 15 de gener es compleix el plaç que el Centre de Pastoral Litúrgica m'havia donat per entregar la biografia de Santa Magdalena Sofia, tal i com us en vaig parlar fa unes setmanes (aquí). En aquell moment ho considerava un atreviment, entre altres coses perquè relatar una vida tan llarga i tan plena en només vuit fulls era tot un repte. Una dona que va viure vuitanta-cinc anys, vuit fulls... surt, si no m'erro, a una dècada per foli... Es pot ser fidel a una persona i a la seva obra amb aquestes estadístiques? Ho he intentat. He procurat que la seva personalitat i les seves inquietuds (humilitat, confiança, senzillesa, valentia, fidelitat, sentit de l'amistat...) hi quedessin reflexades. He volgut insistir en el seu ideal educador, compromès amb cada nena. No he volgut idealitzar una dona que tenia les seves contradiccions, que va provocar conflictes i que va patir. No he pogut deixar de banda les seves constants malalties, signe de la unicitat de la persona. Tampoc m'ha estat possible mirar-la com a una santa qualsevol: és la "meva fundadora", una dona extraordinària perquè en tot moment es va saber fiar de Déu i gràcies a ella la Societat del Sagrat Cor és avui casa meva.
Santa Magdalena Sofia, una dona i un temps és un petita contribució per tal de conèixer la seva persona, la seva obra, un carisma, una manera molt concreta d'estar en el món. I, sobretot, l'oportunitat de retrobar-la en el brogit quotidià, saber-la ben propera i sentir meu el seu desig: glorificar el Cor de Jesús, fer que la humanitat tingui vida.

Teresa

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Teresa, m'encantaria llegir els fulls que has fet i si no és possible un resum.
Trobo molt interesant el que dius que era contradicctòria...

Molts records
Roser.

El mosquit i el camell ha dit...

Ja tinc ganes de llegir-lo... M'agrada la passió que hi poses. Moltes gràcies, també, per ser tan complidora, els qui segurament haurem de maquetar el llibre t'ho agraïm!!!
Mercè

Anònim ha dit...

Pues que los que maquetan y los que editan lo hagan rápido que los que leemos ya tenemos ganas de tenerlo entre las manos. Será por la ilusión que ha puesto la autora.

Teresa, ¿es lo primero que publicas?

Catimar.

Teresa i M.Àngels ha dit...

Alguns aclariments i agraïments:
Roser, contradictòria en el sentit que crec que va portar qüestions cabdals amb molt secretisme, que va tenir grans conflictes amb amigues seves... encara que entenc que la seva responsabilitat també era gran.
Mercè, gràcies per les teves ganes de llegir-lo.
Catimar, sí, és el primer que publico. M'agrada escriure, però sé que la meva vocació és d'educadora en primera línia de batlla. Això ho visc com una barreja de necessitat i divertiment. I si a més fa servei a algú, molt millor!
Gràcies a totes tres! Teresa