divendres, 27 de febrer de 2009

EL CAMI DE RETORN A CASA

Iniciada la quaresma, sembla que alguna cosa ens empeny a mirar-nos cap endins, a fer balanç, a prendre la vida en les pròpies mans per tal que, a força de córrer, no se'ns escoli entre els dits. L'eucaristia de l'escola la vam centrar en la paràbola del fill pròdig, i amb tota la intenció, la vam aturar amb l'abraçada del pare al fill retrobat. La reacció del fill gran, en aquest cas, sobrava. Voliem transmetre una idea: la quaresma és el camí de retorn a casa, on serem sempre acollits i mai serem recriminats. I aquell pare que de lluny estant veu el seu fill i l'omple de la seva estimació, n'és el millor exemple. Aquella abraçada puntual, s'ha perllongat en el temps i encara dura. És l'abraçada de qui ens estima, qui ens enyora, de qui ens vol bé. És la nostra abraçada a qui ens necessita, a qui està sol, a tots aquells a qui podem fer bé. Un gest, intern o extern, en favor de la vida, sempre, en tot lloc. Què pasaria si aquest fos el nostre propòsit quaresmal?
Teresa