divendres, 13 de febrer de 2009

EL TREN DE LA VIDA: ÚNICA ESTACIÓ

De nou em trobo amb els exàmens a sobre i poques ganes de corregir. Els exàmens són una de les plagues de la tasca educadora, però crec que són necessaris. Suposen preparació, tensió, fracassos, èxits... tot plegat, una oportunitat d'agafar-te al tren del curs.
Com a professora de religió, no em convé que la meva matèria se'ls travessi. Sóc conscient de que m'hi he d'esforçar i fer-la una assignatura amable. Però d'amable a regalar la nota... hi ha molta diferència. Em considero una mestra exigent, però que sap valorar l'esforç. Em considero justa.
Aquest matí estic dedicant una bona estona a evitar suspensos a 4rt de l'ESO. Els que han estat irregulars, tenen l'oportunitat d'arrodonir la nota. La setmana que ve els donaré un "simulacre d'examen", unes preguntes similars a les que els posaré. Això els ajuda molt, i ells m'ho demanen. Em val la pena si ho aprofiten. Però el que em sorgeix és la següent qüestió: en un sistema educatiu que no fa res més que rebaixar exigència i continguts, en un ambient familiar permissiu, en una societat en crisi... és bo donar-los tantes oportunitats? Perquè em pregunto si després a la Universitat, si més tard a la feina, si quan siguin adults... la vida els en donarà tantes? Crec que hi ha trens d'una sola parada: si l'agafes bé, si no, ja t'ho trobaràs.
Vull pensar que per la seva edat, pel moment de la seva formació, les oportunitats són els assajos necessaris per tal d'anar construint els fonaments de l'edifici que serà la seva vida, per tal que quan trontolli, no s'esquerdi i es mantingui d'empeus.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Teresa, estic totalment d'acord. També soc professora de Secundària i entre moltes altres matèries també dono Religió. Sovint tinc el mateix dubte, i fins i tot els faig notar que la vida no dóna tantes oportunitats, però m'agradat molt el final: en aquests moments poden fer assajos i tal volta conver convidar-los a fer-ne algun d'interessant perquè puguin agrair tot el que tenen.
Gràcies pel teu blog, m'agrada molt com expresses la vida i l'experiència creent.
Enhorabona. Mariantònia