dijous, 19 de febrer de 2009

LA IDEA DEL TEMPS

Avui entraré a l'escola tres hores més tard d'allò que és habitual. De fet, són només dues hores menys de classe, però com que jo arribo amb una hora d'anticipació, doncs la diferència acaba sent considerable. Quan ho vaig saber se'm va obrir el cel. Aquestes darreres setmanes em costa matinar. Jo que sóc de llevar-me d'hora no em reconec. De fet, avui... què ha passat? Que m'he despertat com sempre, però he pogut sentir les notícies amb més tranquil·litat. Tot un regal!!
El temps... Quan era més jove o, més ben dit, quan era jove, el temps i les seves oportunitats em semblaven quelcom sagrat. Recordo que no em volia perdre cap fet rellevant... tan rellevant com un Barça-Madrid, per tal que ho entengueu. Ara sé que l'any que ve n'hi haurà un altre. I després un altre. El temps relativitza les coses.
Al final, aquestes tres hores m'hauran servit per fer una mica el mandra, aprofitar el sol i posar una rentadora, per escriure aquest post, fer algunes voltes al voltant de l'escola per trobar aparcament i poca cosa més... M'hauran permès viure una mica més tranquil·la però no m'han salvat de res. Si sóc sincera amb mi mateixa, perdo molt més temps mirant una mala pel·lícula un diumenge a la tarda. Això sí que es temps regalat i desaprofitat!
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Teresa,
Ja va bé perdre una mica el temps de tant en tant! Hom es relaxa.
Montse.