diumenge, 22 de febrer de 2009

LA NIT DE L'OSCAR

En aquesta època que ens ha tocat viure tot sovint som convidats a passar la nit en blanc: superbowl, partit de les estrelles, els Oscar... La capitalitat de l'Imperi dominant (ai si Juli Cèsar aixequés el cap...) té el seu pes en la nostra agenda i marca, si el deixem, les nostres hores nocturnes. Per aquesta matinada ja tenim un munt de programes especials que prometen desvetllar-nos durant les hores de son més crítiques. Em pregunto si gaire gent els segueix o si la majoria fan com jo: tot i ser dilluns, les primeres notícies generen una expectació superior a la d'altres dies i et lleves d'una altra manera, t'espaviles abans, vaja.
Gener i febrer són mesos en que la cartellera se't fa curta. No hi ha dies ni pressupost que ho aguanti, així que cal seleccionar... Ahir vaig anar a veure "Slumdog Millionaire". No em pensava que anés a veure una pel·lícula tan dura. Tractant-se d'un concurs, m'imaginava una història fàcilment digerible. Però la vida als carrers de l'Índia no són fàcils per a milions de persones i la del protagonista s'inclou entre la dels molts desheretats d'aquest món nostre. Quin paper hi juga el concurs televisiu? Per a mi és l'excusa, el nexe d'unió mediàtic per capbussar-nos en els barris marginals (slums) de Mumbai i descobrir-nos els seus carrerons, les seves esperances, la seva crueltat. Enmig de la precarietat s'erigeix la bondat humana innata que triomfa sobre del mal i sobre 20 milions de rupies, perquè tot i l'expectació provocada al plató, que guanyi o no guanyi el concurs ja no és la qüestió: la qüestió és si es pot sortir guanyador d'una vida marcada, si la fortuna està escrita a algún lloc.
I ja que el tema és el cinema... jo sóc de les que auguren l'Oscar per la Penélope Cruz. Una actriu que tot sola salva una pel·lícula sense suc ni bruc como "Viky, Cristina, Barcelona" es mereix la Creu de Sant Jordi i una estàtua a la Plaça de Catalunya.
El que s'ha de dir per no parlar de futbol aquest diumenge matí...
Teresa