dimarts, 17 de febrer de 2009

PARAULA DE DAN BROWN

Fer classe de religió avui suposa passar per sobre de totes les sospites i recels que us pogueu imaginar. Els nois vénen a classe amb força prejudicis, i això que, per edat, l'Església no els ha pogut fer gran cosa. Però senten a dir, escolten a casa i la feina és meva per replantejar tantes opinions adquirides. Sé que no ho aconsegueixo del tot, però jo, per si de cas (perquè m'agrada i em paguen per fer-ho) ho intento.
Tot sovint he de batallar amb frases com "aíxí, tot és mentida..." i us reconec que és de les coses que més nerviosa em posen perquè resulta que Harry Potter i el Senyor dels Anells sí són mentida... però no els preocupa el més mínim.
El diàleg fe-cultura és una assignatura pendent. No se li pot donar una credibilitat absoluta a una lectura literal de la Bíblia. Va ser escrita en un temps i un context determinat. Cal saber-ne les claus de lectura per no fer-li dir el que no vol dir. Però tampoc hem d'acabar jurant sobre "El Codi da Vinci"... només perquè un senyor anomenat Dan Brown es va forrar amb ell a costa nostra.
Avui, un alumne que considero prou madur i sincer em deia que a les classes ha descobert una nova visió del cristianisme. Per avui em quedo amb això. Missió acomplerta! Demà, més.
Teresa

3 comentaris:

jaume pubill ha dit...

Jo vaig fer catequesi una colla d'anys a nois i noies de confirmació. Ho vaig deixar avorrit.
Ja no era "Això no és veritat" o coses semblants... El problema era que s'hi adormien, s'hi avorrien, callaven, tant se'ls en enfotia...
Vaig pensar que jo no en sabia més i que valia més deixar-ho.
I ho vaig deixar.

El mosquit i el camell ha dit...

Doncs és molt. Jo vaig entrar en el tema de la fe a través de la classe de religió, perquè tenia una profe que es va esforçar a anar més enllà dels tòpics. O sigui que no et desanimis.
A mi, el Codi da Vinci m'ha donat peu a parlar amb molta gent que s'havia fet molts muntatges estranys. I en aquest sentit m'ha estat una cosa positiva. Penso que d'altra banda l'Església hauria d'apretar més en una formació cristiana general una mica més seriosa. De vegades sents cada sermó que sembla escrit pel Dan Brown en persona. Des d'un que predicava l'"esterilitat" (?) de la Mare de Déu a tot el que vulguis...
Gràcies per la teva feina
Mercè

naif ha dit...

Gràcies Teresa, i endavant amb la teva tasca, no et desanimis!
Segur que en recollirás (o s'en veuran els fruits)a llarg termini.
Tinc contacte amb jovent d'entre 20-25 aa.que anyoren i/o veuen ara la utilitat de classes així que d'adolescents els van fer pensar, raonar, malgrat que en aquell moment precìs,els hi semblès una pallissa