dijous, 5 de febrer de 2009

UNA ALTRA CARA DE L'ESGLÉSIA

És cert que tota realitat té diverses cares. Pensant en l'Església, quan dissabte visitava Sant Pere del Vaticà se'm feia difícil imaginar que una cosa nascuda en la més absoluta pobresa hagués adquirit uns aires de grandesa com aquells. De fet, recordava que dos dies abans, un alumne de Batxillerat em deia que no entenia com el missatge de Jesús s'havia desvirtuat d'aquella manera.
Dimarts vam anar tota la comunitat a una xerrada de Alejandro Fernández Barrajón, president de la Confer de Religiosos. També allà se'm va fer molt evident que hi ha moltes Esglésies, la del servei i la del poder, la de la inclusió i la que margina, la que acull i la que exclou. Em va agradar sentir-lo. Transmet una imatge positiva i plena d'esperança de la vida religiosa. Ho viu i s'ho creu. Un testimoni d'una Església que m'agrada.


Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

No conec aquest senyor que nomenes, però sí la sensació d'estar davant d'una altra realitat paralel·la a la que vivim, pensem i sentim les persones de carn i ossos. M'agradaria saber d'ell, perquè els testimonis d'església autèntica cada vegada en són menys, i els que hi ha, sovint són castigats i matxacats pels que creuen que no hi ha més veritat que la seua. Recorde en aquest moment la "meua" comunitat de rscj de Olmos, a l'Argentina, on els ho estan posant difícil des de dins mateixa. És una llàstima que no els deixen sumar esforços, tan admirable que és la llavor que estan portant a terme amb les persones que viuen allà. Una forta abraçada per a Mª Asun, Mercedes, Vivi, i per a Inés. Són meravelloses. Assumpta