dimarts, 10 de març de 2009

EL CURIOSO CASO DE BENJAMIN BUTTON

Sempre m'ha cridat l'atenció les pel·lícules aparentment perdedores... i crec que la que avui ens ocupa n'és un exemple. Amb tretze nominacions a l'Oscar i amb una previsió de gran èxit, només va ser capaç de recollir-ne tres, i cap d'ells dels més rellevants.
"El curioso caso de Benjamin Button" està basada en un conte de F. Scott Fitzgerald del mateix nom: un nen neix en el mateix moment que s'inagura un rellotge que marca les hores... enrera. Aquesta casualidad farà que Benjamin neixi en plena vellesa, i tota la seva vida sigui un "rejovenir", un fer-se més jove, fins arribar a ser un nadó com qualsevol altre... però amb una experiència i una saviesa que només donen els anys.
Si parteixes del fet que és un conte i una pura fantasia, no sorprèn tant que l'extranya situació d'un recent nascut ancià sigui acceptada quasi amb total naturalitat. El màxim que es diu d'ell és que és especial. Tohom en destaca la interpretació de Brad Pitt i Cate Blanchet, una parella que haurà d'assumir que les seves vides corren en sentit contrari, i aprofitaran els anys de joventut que tenen en comú. Molt bonica la història de tots dos i la generositat mutua per acceptar que la història els ha jugat una mala passada i no entestar-se en una relació impossible. La fidelitat i l'estimació sobreviuran, però, al pas del temps.
En plena moda de pel·lícules que duren més de 150 minuts, en aquest cas se'm va fer llarga. Potser perquè la vaig veure en un cinema gran i atrotinat, perquè feia fred, perquè era incòmode... pero "El curioso..." no em va convèncer. Potser sóc massa realista. Potser només em falta adquirir una mica d'aquesta saviesa que donen els anys.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Vaig anar a veure-la amb una amiga i a cap de les dues ens va agradar gaire. També se´ns va fer llarga, i de fet, vam sortir del cine abans que acabés la pel.lícula perquè ja era massa.
Eugenia