dilluns, 9 de març de 2009

INTENSITAT

Han passat tantes coses en aquesta darrera setmana!! A vegades la intensitat té a veure amb la quantitat, però sovint, amb la profunditat amb què es viu. Intensitat interna i externa que et fa sentir viva. Novetats, afectes, emocions, reptes, aprenentatges, descans, cinema, futbol... Una mica de tot i tot en la seva justa mesura. Perquè la vida mateixa és així de variada i se'ns presenta tota barrejada, sense poder-ne controlar el grau, ni la durada, ni l'espai que acabarà ocupant a l'agenda o al cor.
Un dels moments més bonics del cap de setmana va ser pujar a l'ermita de Sant Feliu de Savassona (Osona), al començament de la carretera que mena al Parador de Sau. És un dels meus racons preferits. I des d'allà, contemplar el Matagalls, el Pririneu tot nevat, Collsacabra... i sentir-me, tot alhora, una privilegiada-ben-poca-cosa. En una mirada de 360º, el meu país petit allà, als peus, grandiós, majestuós, net. La intensitat necessita temps per pair...
Començo la setmana amb la ressaca del retard de la Renfe (dos retards en dos diumenges seguits... llei de Murphy?) però amb el cor eixamplat, els pulmons carregats i amb ganes d'aprendre del cada dia i de viure allò que vagi venint.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Certament, Teresa, el dia de cada día, el "viure" totes les coses i fets que ens van succeïnts i es van produïnt, segur que fan que puguem continuar creient en la vida.