dimarts, 17 de març de 2009

A REVEURE

Fa una estona he acomiadat una amiga que se'n va dos anys a Uganda. De fet, se n'hi torna, perquè ja ho coneix. És la seva opció i en dono gràcies. Em costa molt acomiadar-me'n: la complicitat i la quotidianitat de la relació em són un regal, però per sobre d'això considero més important que cadascú trobi el seu lloc i el seu, ara, és a Karamoja.
Fa molt anys em vaig aprendre una cita, i no sabria dir-ne ni l'autor. Però avui tinc ganes de compartir-la. Diu així:
Que no t'entristeixin els adéus. Despedir-se és necessari per retrobar-se de nou. I és ben segur que, després de certs moments o altres vides, el qui són amics es retrobaran.
A reveure, M. Eugènia! Teresa

1 comentari:

Maria Escalas Bernat ha dit...

Ha estat un aprenentatge: els amics fan el seu camí,com jo he fet el meu... i a vegades aquests nous camins ens van portant mar enllà. Però quan s'estima de veritat, els kilòmetres són com una il·lusió òptica, i si l'atzar ens regala una retrobada, és tot com si no hagués passat el temps: la confiança, la conversa distesa, la complicitat, tot es retroba, "corregit i augmentat"