dilluns, 2 de març de 2009

SÍMPTOMES I CARMANYOLES

Els símptomes de la crisi són variats i diversos. Les xifres de l'atur, les dades de Càritas, l'índex de l'IPC... Nous termes i noves realitats que treuen el cap a les portades dels diaris, quan abans només eren un petit apartat en un racó de la secció d'economia, que reconec que jo no miro mai, com hi ha gent que se salta el bloc dels esports tot sencer.
Una altra dada que ens parla de crisi té a veure amb el plàstic, en concret, les carmanyoles que en aquests moments ofereixen dos diaris (AVUI i ABC) per un mòdic preu. Carmanyoles per anar de pic-nic, per l'escola, per l'oficina... i és que això de gastar cada dia 8, 9 o 10 euros en un menú acaba fent pessigolles a la butxaca. Els avantatges són evidents: menjar casolà, sa, al meu gust, econòmic... perquè on en mengen sis en mengen set, i afegir una mica més d'arròs o de llenties a l'olla no arruina cap pressupost. Recipients nets, fàcils de dur, pràctics.
Ara bé, el veritable glamour de tot plegat és que, si és possible, les carmanyoles portin segell de qualitat, és a dir, que siguin de la marca tupperware, d'aquelles marques que només es venen en reunions socials, en cases particulars, i que sempre m'han cridat l'atenció. Amb aquesta distinció, per una vegada i sense que serveixi de precedent, guanya l'oferta de l'ABC per golejada.
El tupperwearing truca a la nostra porta i amb ell, tornen antics costums més sans i racionals. La crisi, una oportunitat de recuperar vells ritmes que ens humanitzen.
Teresa

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Teresa, Trobo molt encertat en aquests moments (que poden arribar a ser molts)parlar de les carmanyoles. Jo no havia pensat en la relació que expliques.M'agrada.
Montse

Pablo ha dit...

Hola Teresa, debuto como comentarista de tu blog. Ahora cuando se vaya acercando el buen tiempo, igual me animo a llevarme un tapper con una ensalada de pasta, cuscús, ensaladilla rusa... Me has dado una buena idea para esos días en que da pereza bajar a comer al comedor del cole, hay mucho ruido, mucha gente y es de todo menos relajante.
Buen finde!
Pablo

Teresa i M.Àngels ha dit...

Gracias Pablo por estrenarte en el blog. Justo te decía que los comentarios son un feedback que ayudan mucho a quien escribe. Es como sentir que hay alguien al otro lado de la pantalla. Es sentirse acompañado.¡¡Espero que repitas !! Teresa