dimecres, 15 d’abril de 2009

COLOQUIOS NOCTURNOS EN JERUSALEN

Una de les coses bones de les vacances és que, més que no fer res, fas altres coses. Perque no fer res tampoc ens porta enlloc, a no ser que sigui una fase molt acotada i l'entomis amb plena consciència. Però el que ens agrada, el que a mi m'agrada, és tenir temps per a allò que habitualment es queda a la llista dels propòsits, aquella que fem entre gra i gra de raïm al ritme de les campanades o la que anem improvitzant cada dia de l'any.
Una de les coses que estic fent aquests dies és llegir. Sóc poc lectora, i alhora que ho reconec, també admeto que quan m'hi poso, ho disfruto, com ara mateix estic gaudint aquesta entrevista en format de llibre a Carlo M. Martini, anomenat "Coloquios nocturnos en Jerusalén".
Com sabem, Martini és jesuïta i ha estat molts anys cardenal de Milà, i en moltes ocasions el seu nom ha sonat com a papable, no sé si més com a desig d'un sector progressista o com a opció real.
El cert és que el llibre ens acosta a una home al final de la seva vida, malalt i retirat de les seves tasques apostòliques, que viu a Jerusalem i que és capaç de parlar amb tota naturalitat de l'Església, del paper dels joves en aquesta Institució, dels aprenentatges que ha fet durant la seva vida, dels amics de tota mena i condició que ha sabut conservar... En destaco la seva capacitat d'establir relacions horitzontals i el seu to dialogant. Me l'imagino un home que abans de parlar escolta, que posa la persona per davant de qualsevol norma, algú que ha estimat la seva feina i l'ha assumit com un servei. M'agrada el seu to i el seu testimoni. M'agrada saber que en aquesta Església nostra hi ha gent com ell.
Teresa Gomà

3 comentaris:

El mosquit i el camell ha dit...

A mi també em va agradar molt!
Mercè

eloi ha dit...

Teresa! encantat d'haver-te conegut. Farem un camp de treball genial!

Anònim ha dit...

Teresa,
Espero veure aquest llibre per casa poder canviar impressions.
Gràcies anticipades.
Montse