dijous, 30 d’abril de 2009

GRANADA

Me'n vaig a Granada. Tres dies de festa no es poden desprofitar i les "joves" rscj ens trobem en aquesta ciutat on, la majoria de nosaltres, hi vam fer el noviciat. Recordo moltes coses d'aquells anys: un idioma nou, una cultura extranya, una vida diferent que calia tastar poc a poc, una decisió que calia pair.
En tinc molt bon record. Hi vaig encaixar i el fet de tornar-hi m'il·lusiona. Coincidirem amb la festa de "las cruces de Mayo", així que serà viure una Andalusia en tot el seu esplendor. Una catalana com jo s'hi va trobar a gust: sempre em vaig sentir respectada, acollida, acceptada tal i com era. Andalusia va deixar de ser lloc d'origen dels immigrants de casa meva per passar a tenir rostres concrets. La clau de la tolerància i la convivència? El mutu coneixement que transforma el prejudici en noms, amistats, història comuna.

Teresa

4 comentaris:

volvoreta ha dit...

Espero que descanses, disfrutes y pases un muy buen fin de semana en buena compañia...
Un abrazo enorme

eloi ha dit...

Records a l'Eugènia!

Anònim ha dit...

Teresa: el teu co mentari sobre Granada m'ha recordat moltes experiències viscudes en aquella terra andalusa i en u na de les ciutats més maques que he conegut.
Experiències , no com tú d'inicis de vida religiosa sino més aviat de lloc de repós, d'interioritat i de reflexió en les escapades que hi feia des d'Almería i on l'amistat i la bona acollide de moltes companyes em refeien i m'empenyien a seguir.
Tasmbé hi vaig ser en unes "Cruces de Mayo", que recordo horroritzada per que eren totalment un botellón perllongat tot al llarg del dia i poc de festa popular andalusa...

Desitjo que la trobada amb les companyes et sigui com ho va ser Granada per a mí , espai de pau i de referència en moments menys "gloriosos" que sempre hio h a en el nostre camí.
Gràcies per ser-hi i per comunicar.ho
Immaculada

Anònim ha dit...

Espero que Granada y el Barça te hayan recargado bien las pilas.

Catimar.