divendres, 10 d’abril de 2009

INNOCENT O CULPABLE?

El recent terratrèmol del centre d'Itàlia m'ha fet pensar força. Visc amb la sensació de que quan aquesta mena de fets passen a prop de casa, tots ens posem les mans al cap i pensem (que no diem...): "Això a nosaltres no ens hauria de tocar". Tenim assumit que som el primeríssim món, que ens reunim amb els líders més mediàtics, que tenim, vaja, la paella pel mànec. Així que quan les persones que malviuen en tendes, que han perdut la casa i fins i tot algun familiar, quan aquestes persones pertanyen al nostre món cultural, econòmic o social el sentiment que preval és el de que algú s'ha equivocat, vet aquí la nostra malastrugança.
Avui és divendres sant. Algú també es debia equivocar duent Jesús al Calvari, ell que no havia fet res, com el mateix Dimas reconeix. Però no es va queixar, no va fugir, no va desdir-se de la seva vida. A ell tampoc li tocava, però ho va assumir.
Davant del dolor, ens manquen paraules i sorgeixen moltes preguntes: perquè jo? perquè ara? Per alguns és l'atzar, per altres el destí o la conseqüència d'una vida arriscada. Vull pensar que a Itàlia hi ha jugat la fatalitat, que no s'hi podia fer res. Penso que fora muralla, a Jerusalem, el protagonista hi era per pura coherència. L'opció d'entregar la vida en favor del Regne es pren una vegada en la vida i és per sempre, no té marxa enrera.
Teresa