dissabte, 4 d’abril de 2009

SETMANA SANTA

Amb la meva mare d'ntermediària, el meu fillol ja té palmó. A la mida d'un nen de quatre anys, un palmó preparat per picar a terra tan fort com es pugui, ornamentat segons els temps d'avui: un ninotet del Messi, un altre del Mickey... i un formós llaç blaugrana que segur serà l'enveja de tot el poble.
La Setmana Santa fa molt de temps que va deixar de ser el que havia estat. Jo he sentit històries d'una Barcelona on el divendres sant no circulaven cotxes ni s'hi engegava la ràdio i on es menjava peix. Per a molts joves d'avui això forma part de la prehistòria, encara que atenent-nos a la mateixa paraula... només és la fase de la història prèvia a la nostra.
Jo també posava figuretes de sucre a la meva palma. De fet, hi havia més figuretes que palma, tot i que el merchandising estava encara poc desenvolupat.
I totes, les d'abans i les d'ara, són setmanes santes: una invitació a aturar la nostra quotidianitat, a gaudir d'un espai personal, familiar, comunitari, i a recuperar per uns dies allò que és important en les nostres vides. Processons, Oficis, platja o muntanya... ja dependrà de l'escala de valors de cadascú.
Teresa