dimecres, 22 d’abril de 2009

VERGONYA PRÒPIA

Acabo de fer classe de Religió amb els de 4rt de l'ESO. Després de parlar de Luter, calia dir alguna cosa de l'anglicanisme, el calvinisme i altres famílies cristianes que s'han emportat com a deures, com els amish, els quàquers, adventistes, metodistes... Sé que, sobretot els amish, els cridaran l'atenció i per aquí trobarem un fil per al diàleg. Sempre se'm fa difícil connectar la matèria amb la vida real, però no per això deixo d'intentar-ho. Crec que és l'única manera de captar el seu interès.
Donant voltes a tot això també em sorgeix un sentiment de vergonya: lluites, excomunions, persecucions, judicis i execucions, com a pràctica habitual per part de l'Església d'aquells temps, i la conseqüència més evident: 2.000 milions de cristians dividits en un galimaties de famílies religioses dificil de justificar. Aquesta herència històrica no és ni exemplar ni testimonial. Més aviat provoca la incomprensió i el rebuig.
És casualitat que una alumna m'hagi preguntat al final de la classe què és l'apostasia? Potser no.
Teresa

1 comentari:

Josep Mª Llovera Jané ha dit...

VERGONYA PRÒPIA

Soc persona que m’ha costat sempre llegir però el rètol Dit per M. ÀNGELS I TERESA us honora. Tan sols el Rètol a fet que m’ho hagi llegit.

ENDAVANT

josep maria llovera jané