dissabte, 9 de maig de 2009

ES BUSCA IDENTITAT PERDUDA.ES RECOMPENSARÀ

Dimecres vaig arribar a Barcelona i vaig topar-me amb un grapat de persones amb la samarreta del Barça. I em preguntava: però que no juguen a Londres? I és clar que sí...
Al vespre vaig buscar un bar per veure el partit amb la meva mare: vam entrar al tercer local, tot i que era un restaurant, perquè els bars eren de gom a gom. He vist aquests dies més balcons engalanats que en motiu de les darreres Diades... Sembla que hi ha ganes de celebrar, però també, ganes de sentir-se part d'un tot més gran, d'un sentiment, d'un orgull. Quan ja no sabem de quin país parlem, quan la identitat política, religiosa, social... s'ha diluït fins a límits insospitats, malgrat el nostre individualisme seguim necessitant simbols que ens recordin que partanyem a algú, a alguna cosa. Reclamem un sentiment que ens configuri i ens doni identitat.
Crec que cadascú de nosaltres arrossega la seva quota d'incoherència. La meva es va desfermar dimecres passat al minut 92. Em vaig trobar saltant i aplaudint enmig de desenes de persones a un local del carrer Balmes. Un perfecte ritual compartit entre desconeguts. Agermanats per un sentiment en comú, tornàvem a casa amb la commoció pròpia dels incrèduls als que se'ls ha ofert una prova irrefutable de fe.
Es busca identitat que aglutini, que inclogui, que impulsi. Una raó per llevar-se, per viure. Una espurna d'esperança enmig de l'apatia i la foscor. Qui sigui capaç d'omplir la nostra buidor existencial, qui ofereixi un referent palpable, serà el nou déu sobre la terra.
Teresa

1 comentari:

El mosquit i el camell ha dit...

Bé, bé... felicitats... Avui he escrit un post gemegant del futbol... Però quan veig que dues dones tan assenyades i circumspectes s'animen a anar al bar, em sento temptada de fer-ho jo i tot. A veure si guanyeu les tres copes... i reposem una mica de Barça, només una miqueta...
Una abraçada,
Mercè