dijous, 28 de maig de 2009

I DEMÀ... QUÈ?


Perquè avui és dia de son, molta son, de celebracions, de festa. De buidar els kioscos, de llegir tots els comentaris, totes les anàl·lisis i reaccions. Dia d'orgull, de reviure, de sortir al carrer amb cara de joia absoluta. De sentir-se viu i feliç.
Però demà... caldrà tornar a la feina, al cada dia, a saber guanyar i a saber perdre, a sentir-se humà, limitat, normal. A la rutina d'un nou començament, d'unes expectatives difícils de complir, amb humilitat i amb l'única promesa d'una feina ben feta, de correr i intentar fer fàcil allò dificilíssim.
Però sempre guardarem a la memòria i al cor aquesta experiència: l'avinentesa d'haver tingut un any, un dia, un instant màgic i de saber gaudir-lo, de tocar la glòria amb les dues mans sense que ens tremolessin les cames, d'haver estat al cim sabedors de l'esforç i el patiment que comporta.
Avui toca celebrar. I demà... la història ens dirà si és humanament possible repetir una fita com aquesta.
Teresa

2 comentaris:

eloi ha dit...

Teeereeeesaaa!!! felicitats!!!

Anònim ha dit...

Teresa.
I demà què ens ho tenim que preguntar cada un de nosaltres.
La bona voluntat és el que compta. I, si a més tot surt bé, milor. Però si no, i un hi posa tota la força , per a mi ja és suficient. per tant, a viure tranquils...
Montse