dimarts, 12 de maig de 2009

JOLANTA, UNA LLIÇÓ DE VIDA

Darrera d'aquest nom clau s'amaga la personalitat d'una polonesa que va salvar la vida de més de 2.500 nens del ghetto de Varsòvia fent-los passar per malalts de tifus. Un cop lluny d'aquesta ciutat, elaborava un arxiu casolà amb els noms dels nens, i amagava els papers en pots de confitura i els enterrava al jardí del seu veí.
El 1943 va ser detinguda, torturada i condemnada a mort. Diuen que la resistència va sobornar els soldats i va aconseguir escapar. Acabada la guerra va viure en l'anonimat fins fa pocs anys, quan un grup de joves es va interessar per la seva història i van descobrir que, a qui els papers oficials donaven per morta, era viva.
El 2007 van presentar la seva candidatura al premi Nobel de la Pau. No li van concedir.
Avui fa un any, va morir.
La seva vida respon a un consell del seu pare: Ajuda sempre al que s'està ofegant, sense tenir en compte la seva religió o nacionalitat, ajudar cada dia a algú ha de ser una necessitat que surti del cor.
Tot i el seu gest memorable, de gran es planyia per haver fet poc per aquells nens.
Mirant el seu testimoni, la seva valentia, el seu sentit de la fraternitat... em pregunto... nosaltres, es planyem pel que no fem... o només pel que no tenim?
Teresa

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Fa un temps que vaig llegir la seva opció de vida i és admirable. Quina valentia i lucidesa!

Catimar.

(el partit d'hui és al poble on ets ¿hi aniràs al camp?)

Teresa i M.Àngels ha dit...

Sí, Catimar. Hi aniré. He tingut molta sort i hem aconseguit entrades. Hi vaig amb la Pilar, de la meva comunitat. Esperem que sigui el primer de tres titols en aquest any de bogeria...
Teresa