diumenge, 17 de maig de 2009

SI DÉU ENS HA ESTIMAT AIXÍ...

Les lectures d'avui diumenge són clares i van decididament en la mateixa línia: Déu ens estima i el seu amor és la mida del nostre. Parlar de Déu i parlar d'amor és (o hauria de ser) la mateixa cosa. Però l'amor no són paraules o no només paraules. L'amor són estones de companyia, gestos petits, vides ben senzlles entregades pels altres...
Si Déu és pare, és mare, o és una altra cosa ben diferent... és una discussió que només respon a la limitació de les nostres categories humanes. Ens agradi més o menys, la nostra societat patriarcal l'ha identificat amb l'autoritat masculina. Des d'aquesta realitat innegable (però discutible) comparteixo aquest video amb vosaltres: un pare australià va voler correr una triatló amb el seu fill amb paràl·lisi cerebral. Si Déu ens ha estimat així, si hem conegut l'amor de Déu... qui no hi voldrà romandre?
Teresa

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies Teresa pel vídeo que ens comparteixes: quina estimació del pare vers el fill, quin somriure del fill ... està clar que tots reaccionem a l´amor. Demano que ens "mantinguem en el seu amor" perquè "qui no estima no coneix el Pare que és amor".
Eugenia

Anònim ha dit...

Teresa, el teu power m'ha fet plorar. Gracies. Ma.R.S.

Teresa i M.Àngels ha dit...

És cert que és una pel·lícula ben bonica però, sobretot, és una història que commou.
Salutacions a totes dues, Teresa