diumenge, 28 de juny de 2009

L'ESGLÉSIA AL CARRER

Massa vegades ens planyem que l'Església que surt multitudinàriament al carrer, la que participa en grans actes, és una Església que no ens representa. Del braç de certs partits es fa seu l'espai públic... i costa d'explicar, de justificar, de mantenir-se al marge de certs comentaris o crítiques. Jo sóc de les que creuen que els bisbes tenen molt a dir en veu alta: qüestions polítiques, econòmiques de repercussions socials, morals... No crec en un cristianisme "ad intra" sinó "ad extra",sense imposar, per a tot aquell que vulgui escoltar. L'Església i els cristians, precisament per no convertir-se en una secta amb un llenguatge i unes formes cada vegada més inintel·ligibles, han de ser uns més allà on es troba la gent.
Qui no sàpiga per on començar, un petit suggeriment: el dimecres es farà a Santa Maria del Mar, a les 19h 30, un funeral públic en memòria de Vicent Ferrer. Hi assistirà la seva vídua, que ha volgut celebrar aquest acte a la ciutat que el va veure néixer. La nostra simple presència pot ser un símbol de comunió amb les 100.000 persones que van assistir al funeral del seu "babà" i esdevenir una expressió rotunda, un crit incontestable del cristianisme que volem: compromès, generós, acollidor, evangèlic.
Teresa

dimecres, 24 de juny de 2009

COCA DE SANT JOAN

Pot semblar que després de més de quinze anys rodant pel món, les pròpies tradicions es devaluen, ja no interessen i decauen. València significa el punt just que permet saber-me lluny de casa i alhora sentir-me'n ben aprop. El clima, la llengua, el mar... em parlen de la meva pròpia terra. Les palmeres, la política, els tarongers... em tornen a la realitat.
A València he descobert tradicions úniques (els altars de St. Vicenç, el Corpus, les Falles, la Setmana Santa marinera...) hi he participat i les disfruto. Són festes al carrer, vistoses, on s'hi aplega molta gent, d'ací i d'allà.
Però també m'agrada conservar allò propi, i ahir aquest record tenia forma ovalada i gust de fruita confitada. Hi vam afegir una orxata, per allò de recordar on som, però el sabor de la coca, feta a València per un pastisser català, em va fer imaginar els petards, les fogueres, la nit de festa. (Aquí la festa només es fa a la platja. Els barris, mentrestant, romanen tranquils. L'endemà és feiner i no s'hi val a badar)
A mi, de fet, les fruites i els pinyons no m'agraden massa, però reconec que a vegades el paladar connecta més amb el cor que amb el gust. Així, fins i tot allò que no ens atrau, ens resulta plaent i saborós com cap altra cosa en el món.
Teresa

diumenge, 21 de juny de 2009

VICENÇ FERRER

Ja feia temps que s'esperava la notícia, però no per previsible ha deixat de copsar la consciència de milions de persones. Un home bo, un sant per a alguns, ha deixat la seva petjada en la nostra història i en la vida dels més pobres d'Anantapur, a l'India. Una vida dedicada als que menys tenen, un projecte d'esperança fet realitat. Si algú dubtava que efectivament hi ha una altra església, amagada, silenciosa, crítica, voluntariosa, aquí en té un exemple ben palpable. Caldria tenir l'ànima cega, o molt mala fe, per no reconèixer en aquesta barreja de català i indi un home tossut, il·lusionat, coherent, un creient de cor generós.
Teresa




divendres, 19 de juny de 2009

ESTEM DE FESTA !!

Avui és una festa de família i d'Església: el Sagrat Cor. Prenent certa perspectiva d'una iconografia tradicional que a molta gent, com a mi mateixa, no atrau, la festa d'avui ens recorda que Déu és amor, compassió i misericòrdia i que aquesta és la invitació vital que se'ns fa: viure des d'aquestes actituds per tal fer present l'Amor del seu Cor allà on el dolor conviu amb l'esperança i el desig de viure.
En un dia com avui tota la Societat del Sagrat Cor, amics i famílies... s'uneixen i fa realitat allò que anomenem Cor Unum, un sol cor, un sol batec, i ens hi ajuda la carta que tradicionalment escriu per aquesta data la nostra Superiora General. D'aquesta carta de la Kathleen Conan n'extrec un fragment:
Avui, com ho va fer en el seu temps, Sofia ens crida a arrelar-nos en les cultures i els mons que estan constituint el nostre segle. Ens crida a fer-nos presents allà on el cor del nostre poble està sent traspassat, on les ferides de la creació i del cosmos estan demanant una resposta. Sofia ens anima a afinar la nostra capacitat de discerniment i de perspectiva, per tal que puguem entendre la interconnexió les nostres eleccions. Ella ens anima a desenvolupar la nostra sensibilitat i compromís per descobrir en el nostre context el rostre de Déu, els brots d'amor i les capacitats per construir una vida de justícia, pau i d'integritat de la creació.
Tradició i actualitat, arrels profundes i brots que neixen, contemplació i compromís concret.
Bona festa a tothom!
Teresa

dimarts, 9 de juny de 2009

PREPARANT L'ESTIU

Ara que, qui més qui menys, estem tots preparant l'estiu, potser seria bona una petita reflexió sobre quina mena de vacances volem realment viure. De fet, les vacances no només ens parlen del temps d'estiu, d'oci, de descans. Organitzar les vacances també ens parla de quina vida volem i què fem quan el dia a dia ens ofereix un petit respir: quin pes hi té la família, la comunitat, la formació, la pregària, els altres...
Us recomano aquest video. Subtil, sense escarafalls, no ens deixarà indiferents. Quinze dies d'agost... de fet, una petita vida concentrada.

Teresa

divendres, 5 de juny de 2009

JA SÉ PER QUI VOTARÉ

Si, perquè recordo que diumenge de nou hi ha eleccions, les europees, que sempre ens passen més desaparecebudes. Després de donar-hi moltes voltes, de considerar diferents aspectes i criteris, crec que ja sé per qui votaré. No és fàcil, no. Dretes, esquerres, utòpics, sobiranistes, europeistes... Tot un reguitzell d'ideologies que se'ns apropen amb la intenció clara d'esgarrapar un vot al contrincant. Però per fi ho tinc clar. Votaré, és a dir, aniré a votar per:
* els més de 2.000 joves morts a Tiananmen ara fa 20 anys, que farts d'un sistema totalitari, reclamaven la democràcia.
*per la birmana Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la Pau l'any 1991, en arrest domicilari per denunciar els abusos de la junta militar i reclamar eleccions lliures.
*per les dones d'Arabia Saudita, sense dret a expressar-se en unes eleccions.
*pels quaranta anys de dictadura franquista, per la memòra històrica d'un pais sense drets ni llibertats, per la lluita contra l'oblit.
Teresa

dijous, 4 de juny de 2009

UN HOME DE PROFIT

L'Eugènia Alsina, des de Santa María de Huerta (Sòria) ens comunica una activitat que han fet alguns alumnes de l'escola i que podem veure i votar per internet:
El Col·legi Sagrat Cor de Santa María de Huerta ha participat en el primer concurs de curtmetratges sobre els drets dels nens amb una cinta anomenada "Un hombre de provecho".
Han triat el primer dels articles de la Declaració dels Drets dels Infants, i de manera específica el dret a jugar. Volen incidir en la necessitat del joc com a part de l'aprenentatge propi de la infantesa, així com el fet de que privar-los d'aquest dret els impedeix desenvolupar comportaments socials i físics tan naturals i necessaris com els comportaments intel·lectuals.
Espero que us agradi i que si ho voleu, el podeu votar seleccionant les cinc estrelles (màxima puntuació) que hi ha a sota. Per veure'l, feu clic aquí
Eugènia

dimarts, 2 de juny de 2009

PRENDRE DISTÀNCIA

D'aquí a només tres setmanes enviem els nanos a casa, al casal, amb els pares, on sigui... i nosaltres ens quedem acabant correcions, avaluant, tancant el curs.
Ara que ja veig el final, i potser aquest any més que altres, crec que això de distanciar-nos durant dos mesos i escaig és bo, és sa, és de justícia. Em miro els alumnes i em reconec molt unida a la majoria d'ells. No en va hem passat junts moltes coses: aprenentatges, entrebancs, descobriments diversos... Però tot i considerar-me vocacionada per a això de l'educació, necessito prendre distància... Separar-se d'allò que estimes? Sona incoherent però no ho deu ser tant. Tot té el seu ritme i el seu temps, i a l'aula, arribat el juny, les hormones reboten per totes les parets amb tanta força que encara algú prendrà mal... Per això és savi dir-se adéu, separar-se, i qui sap si trobar-se a faltar.
Teresa