diumenge, 28 de juny de 2009

L'ESGLÉSIA AL CARRER

Massa vegades ens planyem que l'Església que surt multitudinàriament al carrer, la que participa en grans actes, és una Església que no ens representa. Del braç de certs partits es fa seu l'espai públic... i costa d'explicar, de justificar, de mantenir-se al marge de certs comentaris o crítiques. Jo sóc de les que creuen que els bisbes tenen molt a dir en veu alta: qüestions polítiques, econòmiques de repercussions socials, morals... No crec en un cristianisme "ad intra" sinó "ad extra",sense imposar, per a tot aquell que vulgui escoltar. L'Església i els cristians, precisament per no convertir-se en una secta amb un llenguatge i unes formes cada vegada més inintel·ligibles, han de ser uns més allà on es troba la gent.
Qui no sàpiga per on començar, un petit suggeriment: el dimecres es farà a Santa Maria del Mar, a les 19h 30, un funeral públic en memòria de Vicent Ferrer. Hi assistirà la seva vídua, que ha volgut celebrar aquest acte a la ciutat que el va veure néixer. La nostra simple presència pot ser un símbol de comunió amb les 100.000 persones que van assistir al funeral del seu "babà" i esdevenir una expressió rotunda, un crit incontestable del cristianisme que volem: compromès, generós, acollidor, evangèlic.
Teresa