dimarts, 2 de juny de 2009

PRENDRE DISTÀNCIA

D'aquí a només tres setmanes enviem els nanos a casa, al casal, amb els pares, on sigui... i nosaltres ens quedem acabant correcions, avaluant, tancant el curs.
Ara que ja veig el final, i potser aquest any més que altres, crec que això de distanciar-nos durant dos mesos i escaig és bo, és sa, és de justícia. Em miro els alumnes i em reconec molt unida a la majoria d'ells. No en va hem passat junts moltes coses: aprenentatges, entrebancs, descobriments diversos... Però tot i considerar-me vocacionada per a això de l'educació, necessito prendre distància... Separar-se d'allò que estimes? Sona incoherent però no ho deu ser tant. Tot té el seu ritme i el seu temps, i a l'aula, arribat el juny, les hormones reboten per totes les parets amb tanta força que encara algú prendrà mal... Per això és savi dir-se adéu, separar-se, i qui sap si trobar-se a faltar.
Teresa

2 comentaris:

Pablo ha dit...

Estoy totalmente de acuerdo contigo Teresa. Qué falta hace desconectar de tanta marcha, el cuerpo lo pide a gritos. Habrá que hacerle caso para mantaner a salvo nuestra salud mental.
Me encanta como suena "enviem els nanos a casa...on sigui", es como sacarles la tarjeta roja para todo el verano.
Petons!

Teresa i M.Àngels ha dit...

Gràcies, Pablo, pel teu comentari. Et sé també vocacionat per a això de l'educació. Gràcies per compartir la teva il·lusió en el dia a dia. Teresa