dijous, 16 de juliol de 2009

AMISTATS

Cada any faig un berenar on la meva mare passa l'estiu, prop de Barcelona. Alguna vegada el feia coincidir amb el meu aniversari, pèrò no sempre ha estat possible, així que, de fet, la data no és el més important. Ens retrobem algunes amigues (ja passem els 20 anys de relació!), que vénen amb els fills i algunes de les parelles. En total, la meva família inclosa, som una bona colla.
Aquest berenar ja tradicional em fa pensar en l'amistat. Podria dir que les bones amistats són les duren, les que sobreviuen als canvis, a les diverses etapes de la vida. Però no seria honesta. Crec que he tingut grans amics, excel·lents persones, la relació amb els quals s'ha quedat pel camí. Ara m'hi uneix un bon record, que ja és prou. Alguns bons amics els perdem... i així ha de ser.
Per altra banda, segueixo coneixent gent diferent i puc dir que en els darrers anys he conegut persones que ara em són molt importants. Què en trec d'aquesta experiència? Que és tan important no aferrar-se a la gent com viure amb una disposició oberta a noves coneixences. La vida ja se n'encarrega de fer la tria.
Teresa

2 comentaris:

Aina ha dit...

Quina rao tens! es totalment cert :)

G. Sergi d'Assís ha dit...

Interessant.