divendres, 31 de juliol de 2009

LECTURES ESTIUENQUES II

Seguim amb les lectures estiuenques, amb el plaer de llegir un llibre seguit, quasi sense interrupcions, amb celeritat i apassionament, conscient que només són històries, però que, en molts casos, ens toquen ben d'aprop i tenen alguna cosa a transmetre'ns.
Això m'ha passat amb "Revolutionary Road". Empesa pel tràiler de la pel·lícula (que encara no he vist) vaig voler construir la casa pels fonaments i començar llegint el llibre en que està basada. Què m'atrau d'un tràiler? El que intueixo que em pot aportar, ja sigui un testimoni, una sensibilitat concreta, una realitat desconeguda. En aquest cas, em va semblar que tenia alguna cosa a dir-me sobre la mediocritat i la necessitat de revertir-la. I les expectatives s'han complert amb escreix.
És un llibre cru, parla d'una realitat dura, d'una monotonia que corroeix. Parla també del desig de recuperar les il·lusions de joventut, quan sembla que tot és viable, que tot és possible. Mostra una societat convencional, com un remolí que et xucla, de la impotència quan es vol anar contracorrent.
Ha estat un llibre que m'ha agafat des del començament, d'una manera tan sorprenent, que he llegit les darreres pàgines tot caminant pel carrer, sense poder deixar una història que és el relat de tantes vides que volen reprendre el que algun dia van ser.

Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Si t'ha agradat aquest, pots seguir amb "Les germanes Grimes".

A mi em va agradar allò que diu de 'la gent que juga a les casetes': ara també n'hi ha molts, d'aquests.

Però, compte, és sobre la mediocritat dels personatges, no del que els envolta, que els empeny a una vida grisa: seria molt senzill culpar-ne la societat.

Ell, posem per cas, vol fer grans coses, però no sap ben bé què. No sap si vol pintar, o escriure, o què.

Té 30 anys, potser que es decideixi, oi?

Per fer res, t'hi has de posar: una paraula darrere d'una altra. Al teu ritme. Si després val gaire o no, no pateixis que t'ho diran de seguida. Pretendre viure'n també és una ingenuïtat.

I si has triat casar-te i tenir dos nanos, no pots deixar la feina si no tens un coixí d'estalvis.

A mi em va semblar que la novel·la tracta de com els somnis de joventut -infundats, volàtils, sense cap esforç- són devorats per la vida, la comoditat de cadascú i les pròpies incapacitats.

En tot cas, vaig veure la pel·li, no he llegit la novel·la.

Ara, gràcies a tu, me la llegiré.

Enric