diumenge, 26 de juliol de 2009

RECORDANT EL LLULLU

Pocs dies després del post del 20 juliol sobre el llibre "Quiet", m'impressiona haver d'esmentar la mort del nen protagonista, el Llullu. Penso en la família Serra, que tot i sabent que en Llullu patia una patologia greu, amb una minsa esperança de vida, ara hauran de refer els ritmes quotidians: el bus escolar, els dificils accesos per a cadires de rodes, les visites d'urgències a metges i hospitals, els viatges familiars... Res no serà el mateix perquè res no serà igual, i més tenint en compte el grau de dependència del seu fill. He llegit que, malgrat tot, estaven contents perquè ha mort a casa, i perquè estava passant una bona època. Crec que el Llullu, pel que sé a través del "seu" llibre, ha deixat un forat insubstituïble a casa seva i un testimoni per a tots els que ens hi hem atansat. La mort esdevé molt relativa quan el record és tan viu.
Teresa