dijous, 27 d’agost de 2009

CURS NOU, REPTE NOU

Un curs per endavant, un repte (o molts) per afrontar. I una actitud com a resposta.
Serem dels que giren cua?
O dels que s'ho miren de lluny?
O dels que prenen la iniciativa?
O dels que col·laboren en l'esforç?
Dels que es conformen?
Dels que dormen?
O potser dels que dubten de l'èxit?
Tu tries!
Teresa



dimarts, 25 d’agost de 2009

UN TASTET DE PREGÀRIA

Us ofereixo un tastet del que estem treballant per aquestes terres castellanes de Santa María de Huerta. I és que avui hem tractat el tema de l'adhesió, aquesta vinculació que els creients establim amb Déu i que de manera recíproca ens uneix a Ell, i per identificar la qual podem emprar imatges tan suggeridores com l'heura quan s'enfila pel tronc d'un arbre, per un mur..., el cep (Joan 15)...
Una expressió que també simbolitza amb el llenguatge aquest vincle és la paraula amén. Sï, aquesta resposta que professem a l'eucaristia quasi sense pensar, com tants mots associats a la litúrgia que un bon dia, tan buits com ens han quedat, ens sentim necessitats de redescobrir. Avui se'ns deia: quan diem "amén", més que un "així sigui" rutinari estem dient " d'això me'n fio, d'això estic segura, aquí em sostinc i em deixo sostenir". En temps de precarietat, quanta densitat darrera de només quatre lletres!!

Teresa

dilluns, 24 d’agost de 2009

REVISIÓ POST-ESTIU

Quan s'acaba el mes de juny, tot són presses per dur el cotxe al mecànic, a aquella revisió d'abans de les vacances, on ens miren i remiren les bugies, els amortiguadors, el dibuix de les rodes, els nivells... no fos cas que una pana ens desgraciés el viatge, o l'anada a la platja o la muntanya. També busquem hotels, bitllets low cost, lliguem calendaris... Necessitem preveure tantes coses abans de l'estiu!
Però quan l'estiu s'acaba, sembla que no cal fer res, que la vida ja ens porta, ella soleta, a les tasques quotidianes. Com si 10 o 11 mesos l'any (segons les professions) no es mereixessin per ells mateixos preparació, d'una altra mena, però preparació conscient i a fons.
Per aquesta raó sóc a Santa María de Huerta (de nou!) participant en una activitat anomenada "Días de oración y crecimiento personal". Una mena d'exercicis, un recés intens i intensiu a partir de les "respostes de Jesús", per veure si aconseguim allò que tan bé ens aniria: unir-nos als seus sentiments i les seves actituds. I que aquesta fos la línia, el marc, el paisatge del fons del nostre curs 2009-2010.
Teresa

divendres, 21 d’agost de 2009

COMPTE ENRERA

Quan has consumit més del 80% de les vacances, et situes en un veritable compte enrera en el que intentes treure el màxim profit a cada un dels dies i on ja no pot deixar gaires coses a la improvització. Un compte enrera que no es deixi portar per l'angoixa de les urgències, perquè aleshores perdria l'encant del temps de vacances, a més de que durant l'any també cal saber trobar temps per a les coses que ens agraden. Si només fem el que ens agrada durant aquests temps més lúdics... què passa amb la majoria dels mesos de l'any? M'agrada trobar espais humanitzadors cada dia de tot l'any, si no, em sentiria com una màquina que es programa o de desprograma segons els dies del calendari, i sortosament, també els dies que necessito despertador gaudeixo amb el que faig.
Teresa

dilluns, 17 d’agost de 2009

LECTURES ESTIUENQUES (III)

Quina diferència quan una lectura se't fa companya, quan et busca i la busques, quan les estones amb ella et són preuades!. Quina diferència quan un llibre s'està sol a la tauleta, quan l'ignores i qualsevol cosa passa pel davant abans que la seva companyia!.
En un afany de reflexionar sobre la meva tasca al col·legi, vaig començar "Mal d'escola", de Daniel Pennac. M'havien dit que era molt interessant, i en alguns aspectes sí que ho és, però a mi se'm queia de les mans, i ho dic en passat perquè he decidit deixar-lo inconclús. El llibre és una reflexió d'un dels millors escriptors contemporànis en francès, un home que comparteix una mirada enrera en primera persona com a protagonista de l'anomenat fracès escolar. A partir de nombroses anècdotes, reflexiona sobre les raons del seu desinterès acadèmic, ell que provenia d'una família estructurada i que tenia una vida on aparentment res hi fallava.
A partir de la seva anàl·lisi he reprès un dels aspectes que més em preocupen de la meva feina educadora: la motivació dels alumnes que no tenen cap interès per les classes, i als quals cada minut en la meva presència els sembla un segle que es podria aprofitar de mil maneres millors. I si a aquesta manca total d'intrerès hi afegeixes que la meva assignatura és la socialment controvertida religió, aleshores has begut oli i només et queda la possibilitat de sobreviure guanyant-els a base de descobrir les seves aficions musicals o esportives. De tots maneres, fins i tot si ho aconsegueixes, continues tenint un o dos alumnes amb el cap cot sota la caputxa de la seva suadora pregant al Déu del que reneguen que el temps de la seva adolescència voli encara més depressa.
Teresa

divendres, 14 d’agost de 2009

EL ROSSELLÓ I ALTRES TERRES GERMANES

Acabo de venir de passar quatre dies pel Roselló, el Conflent, el Vallespir... vaja, això que alguns anomenem la Catalunya Nord, terres veïnes, llengua comuna, història compartida amputada per un Pacte del Pirineus acordat per algú que no ens estimava gaire.
M'hi he sentit com a casa: senyeres per tot arreu, un paisatge familiar, una amabilitat que feia bo d'estar-s'hi. M'hi he sentit tan còmoda que em sobrava la frontera, aquelles garites grises de la policia que em recordaven que, malgrat el que em digués el cor, la política sempre té el seu camí particular, m'agradi o no.
Ja ho diuen que Catalunya es troba repartida entre els dos països més centralistes d'Europa. Però, ara com ara, els catalans de l'altra banda dels Pirineus ho tenen molt pitjor, amb diferència.
Tant de bo trobem la manera d'acostar ambdues realitats, i descobrir-nos germans.

Teresa

dijous, 6 d’agost de 2009

LA UNIÓ FA LA FORÇA

Un cop acabada l'Assamblea de Santa María de Huerta, toca recapitular i recollir-ne les conculsions. En aquesta reunió, més de 200 religioses hem buscat les maneres de concretar les prioritats del Capítol General 2008. Els temes (diàleg, comunitat, contemplació, justícia i pau i joves) han estat l'eix d'un treball que ens exigeix i ens estira, que no ens deixa quedar-nos quietes.
També hem sabut que el procés biprovincial que ja fa anys estem vivint té un plaç: en quatre o cinc anys a l'Estat espanyol serem una sola província. Grans aplaudiments, algunes pors, certes dificultats reals i objectives. Una oportunitat de començar de nou, una possibilitat de fer alguna cosa nova. Una ocasió per a la conversió... i no precisament de les de l'altra província, sinó sobretot, la meva pròpia conversió que em permeti obrir-me i acollir allò diferent que a vegades em pot resultar hostil.
Però des de la meva experiència de "religiosa jove", el camí que ara ja té un plaç em resulta tan natural com ho són les meves companyes d'una província i de l'altra amb les que fa anys comparteixo trobades, reunions, etc... Els molts anys de convivència i treball conjunt colze a colze són el millor remei a les inseguretats pròpies d'un procés tan natural com la vida mateixa.
Teresa

dissabte, 1 d’agost de 2009

TRANSICIONS

La transició és, en el pas d'un fet important a un altre, el temps que fa de pont entre ambdós esdeveniments i et permet arribar a una etapa nova.
Em sento en fase de transició. Després d'acabar el Camp de Treball "Play 09", estic a punt de començar una Assamblea de religioses del Sagrat Cor a Santa María de Huerta (Sòria), però entremig se m'ha regalat un dia i mig de tall, de pont, per tal d'assaborir amb més consciència tant el que he acabat com el que ara començo. Han estat unes hores de descans, migdiada, retrobaments diversos i un passeig sota el cel estrellat de Castella. De sentir-me a casa en aquest gran edifici que ja és un clàssic dels nostres estius, de saber-me en família.
És la distància que et permet afirmar-te i t'allunya de la confusió. És el temps que necessites per saber en quin punt et trobes.
Teresa