dimecres, 16 de setembre de 2009

I ELS PROFES, QUÈ?

Ja fa dies que sento parlar de la tornada a l'escola dels alumnes, de les carteres noves, dels llibres de text i dels ordinadors escolars. La preparació és molt important perquè val la pena començar el curs amb bon peu. Però no sento parlar gaire de la preparació dels professors: la novetat dels ordinadors a l'aula ha estat prevista amb els docents? sabran què fer-ne o els serà un estorb? S'han solucionat els barracons? Algú vetlla per evitar el born-out o síndrome del treballador cremat? No només les criatures passen nervis abans del primer dia de classe: jo avui m'he empassat mitja programació de matinada de Catalunya Ràdio. El neguit no em deixava dormir; de fet, ja feia dies que havia aparegut en forma de lumbàlgia.
Però arribat el moment, m'he dirigit a la meva primera classe amb pas ferm, m'he presentat, he passa llista, he comentat les idees bàsiques que poden assimilar en aquest primer encontre i amb el timbre he sortit triomfant, sabent que el pitjor ja havia passat, que el curs ja estava encarrilat i que això jo no ho parava ningú.
Teresa

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Teresa, Tens molta raó. La professió de mestre és molt difícil i estrassant.
Però tu ets forta i aquesta vocació, nascuda de fa uns anys, t'aguanta i et fa ser estimada per gran part dels alumnes.
Sé segur que serà i portaras a terme un bon curs
Enhorabona!
Montse

El mosquit i el camell ha dit...

Jo estic d'acord amb la Montse; però reconec que mentre a d'altres feines vas incorporant canvis més lentament, depenents de moltes variables, la vostra feina depèn de factors externs i surpresius, com pot ser senzillament el tarannà del grup i de les persones que us aneu trobant. Per no parlar dels plans d'estudis,en perpetu moviment, de la incorporació de noves tecnologies i de les modes constants a què es veuen sotmesos els joves. En fi: si sobreviviu, no tinc cap mena de dubte, que sereu més forts i fortes. Ànims!
Mercè

Teresa i M.Àngels ha dit...

Gràcies Montse i Mercè. Justament avui, a través del facebook, he rebut un missatge d'una antiga alumna. M'agraïa les meves classes i els valors que hi va aprendre.No negaré que m'ha emocionat i m'ha esperonat a seguir amb il·lusió. Objectiu: no desanimar-se mai! Teresa