dijous, 3 de setembre de 2009

I QUÈ EN FEM DEL REPTES QUE ES REPETEIXEN?

El video que us compartia fa uns dies, l'inici de curs, les primeres reunions, retrobaments... m'han fet pensar en els reptes que un any, i una altre any, i encara un altre... ocupen els primers llocs de la nostra llista de reptes no assolits. Personalment, em produeix certa satsfacció anar eliminant d'una llista el que el que ja tinc resolt. És prendre consciència de que alguna cosa es mou, de que avança. Però, i què en fem dels reptes que es repeteixen de manera indefugible? Què en fem de les bones intencions que mai prenen forma, que no es poden borrar d'una llista, que es converteixen en incòmodes recordatoris de que no tot va tan bé?
Jo en tinc uns quants d'aquests, i ja veig que és millor fer-me'n amiga que donar-me cops de cap contra la paret. Millor acceptar les limitacions pròpies i alienes que viure amb una sensació parcial de fracàs. Potser l'autèntic repte es saber destriar els que s'han d'afrontar d'aquells en els que no val la pena escarrassar-s'hi.

Teresa

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina alegria llegir-te de nou!

Estic d'acord amb tu. Jo estic revisant la meva llista -ja fa un temps- i em trobo amb la dificultat d'acceptar aquestes limitacions... però crec que arribaré a l'acceptació... qualque dia d'aquests (més be, ho necessito).

Catimar.

Anònim ha dit...

Yo también estoy de acuerdo. A estas alturas de curso, cada año se nos presenta un gran reto por delante y, después, cada día miniretos que hay que ir superando (a nivel profesional y personal). Unos nos plantarán cara y otros los superaremos con nota, por eso hay que seguir dándolo todo para no tener esa sensación parcial de fracaso de la que hablas. Aceptación de las limitaciones, que remedio. ¡Fracaso, jamás!
Pablo

Teresa i M.Àngels ha dit...

Gràcies, Catimar i Pablo. Espero que els reptes que ens proposem aquest any, amb realisme i lucidesa, els assolim !!
Teres