dilluns, 28 de setembre de 2009

REFERENTS

Avui va de referents. Crec que tots en tenim i, encara més, crec que tots els necessitem. Necessitem reflexar la nostra persona en una altra, a la que admirem, en la que ens mirem i a la que ens voldriem assemblar, al menys en alguna cosa. Crec que aquesta experiència, lluny de tot mimetisme, ens estira i ens acaba configurant en el nostre ésser més personal, perquè mirar-se no és emmirallar-se, sinó que m'ofereix possibilitats de créixer en el que ja sóc però que encara no s'ha desenvolupat del tot.
La feina no és trobar un referent, sinó trobar-ne un que em faci créixer. És a dir, que ell mateix s'hagi configurat com a persona amb tot el que això comporta. I aquí és on el cercle s'estreny i les possibilitats minven.
Reivindico el paper de les persones que, amb la seva vida, tenen alguna cosa a dir-nos. Reivindico referents vitals, compromesos, reals. Reivindico una vida més humana, on els uns als altres ens assenyalem el camí.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Crec que és veritat, que necessitam referents. I jo, avui, preparant cosetes per la catequesi, que ja comença demà, pense en una de les catequistes, Maruja, excepcional per a mi com a dona i com a creient, i a la vegada, amb una gran humilitat i senzillesa.

També és veritat que segons a quines edats ja és dificil el assemblar-se a ningú que no sigui un mateix... però jo no perd l'esperança.

Si, Maruja em fa crèixer. I, com tu dius, és una dona ben real, vital i compromesa.

Crec que tinc sort.
Catimar.