dilluns, 7 de setembre de 2009

UN REGAL ENCERTAT

A vegades regalem coses sabent que n'obtindrem un benefici directe, per exemple, quan portem uns bones postres o un bon vi a un dinar o un sopar. No per això deixa de ser un regal... Altres vegades regalem un llibre i ens quedem amb les ganes d'haver-lo llegit. No us ha pasat mai res semblant? A mi em va succeir divendres passat a San Pablo de València. Tenia a les mans el darrer llibre de X. Quinzà, "Las puertas de la felicidad" (Paulinas) i com que amb la destinatària hi ha confiança, vaig demanar a la caixera el paper d'embolicar i em vaig diposar a aprofitar les tres hores d'Euromed fins a Barcelona per tal de confirmar o no la meva elecció. I aquí estic per recomanar un llibre que, amb titol d'autoajuda, ens endinsa en un dels textos clau del Nou Testament, les benaurances. M'ha agradat la seva profunditat, el fet de ser un llibre molt suggeridor que afronta amb decisió un dels textos més fàcils de trair i sublimar, com són es benaurances. Clar i entenedor, X. Quinzà posa cada una de les afirmacions en boca d'aquells que ja les viuen. No és un text per complir, no és una norma de vida. És el crit d'ànim per a milions de persones avui, ara, aquí. I perquè el poden pronunciar, amb paraules o amb la pròpia vida, només per aquesta raó, Déu compassió se'ls fa present, es deixa veure i ja els ha fet un lloc al seu Regne.
Ara em tocarà comprar-me'n un altre per a mi... perquè no el vaig poder acabar i me n'he quedat amb les ganes!!
Teresa

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si que té bona pinta, si... quina temptació!

Cati.

Teresa i M.Àngels ha dit...

Gràcies, Catimar, pel teu comentari i la teva fidelitat al bloc.
Sí, una temptació, però tant de bo totes les temptacions fossin com aquesta!!
Teresa