dilluns, 26 d’octubre de 2009

PROTAGONISTES

Persisteixo en l'intent d'educar mitjançant el cinema. Quan es pot, amb bon cinema, però en altres ocasions n'hi haurà prou que sigui una pel·lícula amb moments aprofitables i que els nois en surtin amb la sensació de que han après alguna cosa nova (sensació que amb el llibre sobre la taula cada cop és més difícil). Diuen que els agrada anar al video, i a mi també
Avui m'hi he passat quatre hores: amb els de Batxillerat hem acabat "El club dels poetes morts" i amb els de 2n de l'ESO, hem vist l'inici de "La ciutat de l'alegria". En ambdós casos, històries de profundes transformacions personals, amb diversos resultats, tan diversos com els nois que em mirava de reüll: els que no volien perdre cap detall de l'argument, els que miraven el rellotge cada 5 minuts, els que arribaven tard... Una història, la de ser estudiant, adolescent, incomprès per naturalesa. Moltes il·lusions, molts somnis... i tants desenllaços com persones tinc al davant.
Teresa

2 comentaris:

Soamnesico ha dit...

Tens raó m'agrada anar al video :D i pense que aprenem moltes coses me ludicament.
Per cert, la pelicula que haveu vist de "el club de los poetas muertos" m'encanta.La primera volta que la vaig vore em vaig posar a plorar al final de la emoció.
Soc David Ramirez un bes

Teresa i M.Àngels ha dit...

David, m'agrada molt llegir-te per aquí. Em confirmes en la meva intuïció feta convicció. Fins ben aviat, en qualsevol passadís del cole, a l'aula o al video... Teresa