diumenge, 4 d’octubre de 2009

GRÀCIES, MERCEDES SOSA

Acabo de saber que la Mercedes Sosa ha mort. Per qui no la conegui, ha estat una de les grans veus de llatinoamèrica. Dona compromesa, la Negra ha estat la veu de tots aquells que han patit la política totalitària de l'Amèrica de la segona meitat del segle XX. Ella mateixa va patir l'exili i va viure de prop la repressió. La seva honestedat n'han fet un simbol més enllà de fronteres i generacions i encara avui, a milers de quilòmetres de la seva terra argentina, podem cantar de memòria algunes de les seves cançons.
Mercedes Sosa és, sense dubte, un referent. Algú amb qui redescobreixes el poder de la lluita i la força de l'esperança. Amb morts com la seva només em pregunto qui els substitueix quan falten.
Avui, la seva veu i el seu "Gracias a la vida" adquireix un to diferent.
Teresa
video

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Una dona fantàstica, unes cançons meravellosament fraternes, vitals i alliberadores.

Tristesa per aquesta perdua i alegria per haver disfrutat les seves cançons i compartit el seu missatge.

Gràcies, Teresa, per aquest homenatge.

Cati

Maria Escalas Bernat ha dit...

Formava part de la banda sonora de la meva vida.
Descansi en pau

Família Melgosa Jurschik ha dit...

“ El qui intenta explicar la música acaba confós. El qui intenta explicar les experiències místiques acaba incomprès. Música explicada ja no és música. La mística de la que es parla ja no és l’experiència.”
Willigis Jäger

montserratqp ha dit...

Feia temps que no l´escoltava i m´he emocionat de nou en sentir-la. Gràcies, Mercedes.

Anònim ha dit...

Teresa, Tu m'ensenyes més coses, potser, que les que jo t'he ensenyat al llarg de la vida. Gràcies.
Tens algun compact seu?.
Montse.