dilluns, 12 d’octubre de 2009

NOMÉS CAL PROPOSAR-S'HO

Acabo d'arribar de Màlaga, sí, una ciutat que és molt més que les platges que l'envolten i tot el turisme d'estiu que s'hi congrega. He descobert una petita joia del món romà, un vestigi dels set segles de domini islàmic, unes profundes arrels picassianes. Una ciutat que val molt la pena i una gent que encara val més. Ho dic perquè m'he trobat en tot moment sorpresa per la seva amabilitat i aquest tret m'ha acabat convèncer respecte al conjunt de la visita. Deu ser que el clima ho fa, que la mida tan humana de la ciutat hi ajuda, que el menjar i el beure són un punt a favor... però hi deu haver algun factor decisiu que la fa especialment acollidora i li dóna un encís molt particular. Realment sembla que no costi gaire anar per la vida fent la vida més amable al nostre voltant, però resulta que la majoria de dies no ho fem, per les presses o pel que sigui. Si no ens surt com un fet natural, potser és que ens ho hem de proposar. Tots hi sortirem guanyant.

Teresa