dijous, 1 d’octubre de 2009

Nova comunitat


Ahir em van convidar a sopar a Roquetes. De nou vaig agafar el metro i durant els vint minuts del trajecte vaig aprofitar per fullejar el nou llibret de Cristianisme i Justícia del Gonzalez Faus: Por de Jesús. L'oportunitat per recuperar la figura d'un Jesús que allibera i que et mobilitza.
Dos trams de llargues escales automàtiques s'enfilen pels carrers costeruts del barri, i en pujar-los, respiro a fons la fresca amb olor de pins, i també me n'adono dels papers i la brossa que s'amuntega a banda i banda, i de les altres olors que em parlen d'humanitat educada en altres valors...
De nou arribo a casa. Però aquesta vegada no tinc claus, i he de trucar al timbre. De seguida el bon gust de l'acollida: un sopar casolà, les estovalles africanes, rialles i abraçades quan van arribant els altres, una conversa senzilla per posar-nos al dia. Ja hi ha molta feina feta: la mudança, la neteja, la capella, els menús, les primeres compres i la visita als veïns i les entitats del barri. Brindem la nova casa.
S'acaba el sopar i arriba el moment del comiat. Una espelma al centre de la taula, i una benedicció personalitzada: el Senyor beneix, diu bé del Pere, de la Laia, de la Núria i de l'Efraín, perquè ells volen aprendre a estimar el món a través del seu treball i de la seva pregària, a través de la seva vida.
Gràcies, comunitat de Roquetes!
màngels

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies a tu pel gra de sorra que hi has deixat.
Núria

eloi ha dit...

Està molt bé que faciliteu espais com aquests, sense tutelatges de "tietes", amb autonomia. S'hauria de donar a conèixer... o potser ja està bé així.