dimecres, 7 d’octubre de 2009

QUI ENS HO HAVIA DE DIR!

Ens encanta exigir responsabilitats. Qui la fa la paga, diem amb convenciment. El nostre dit assenyala amb facilitat el culpable, el transgressor, la mà excutora... però no sempre som conscients de la nostra responsabilitat en aquells fets que jutgem.
Ens escandalitzem dels que accepten regals a canvi de contractes profitosos, dels que es queden allò que no és seu, dels que s'aprofiten dels seus llocs de privilegi. Ens n'escandalitzem i tenim dret a fer-ho... perque qui obra de manera incorrecta (immoral o il·legal) ha de rebre el seu càstig, però potser la nostra reacció no seria la mateixa si en preguntessim: he comès algún acte similar alguna vegada? Mai m'he aprofitat de la meva posició? De veritat no tinc res per amagar?
No justifico, no exculpo. Només afirmo que, a petita escala, potser els nostres actes no són tan purs com ens agradaria.
Teresa Gomà

5 comentaris:

MCM ha dit...

M'agrada aquesta entrada. És un aspecte que fa temps que hi penso... a molts ens escandalitza la "gran corrupció" però sovint les petites corrupteles són premiades a la nostra societat. Hem sigut prou "llestos" per treure-li una cocacola gratis a la màquina, o per endur-nos bolis i material de la feina, o per empadronar-nos a un altre lloc per pagar més impostos, o d'aprofitar un amic per estalviar-nos la llista d'espera a l'hospital. És obvi que hi ha coses més i menys greus, però a vegades la diferència està només en la quantitat, no en l'actitud (què fariem si tinguèssim accès a més?)

Anònim ha dit...

Avui m'has fet pensar molt molt...

Anònim ha dit...

Crec que el que ens escandalitza és l'impunitat amb que succeeixen aquestes coses quan hem donat la nostra confiança als que ens representen...

Catimar.

Anònim ha dit...

Hi estic d'acord.

No penso que sigui del tot encertada la dita 'qui roba un ou, roba un bou' (l'escala hi afecta, no és el mateix clavar un mastegot que assassinar). Però alguna cosa explica.

Gent que s'escandalitza de la corrupció, després t'explica tan tranquil·la que han pagat o un cobrat amb diner negre.

És la corrupció a la seva escala.

Enric

Cris Ruano ha dit...

Fa un temps que em plantejo aquest tema de l'escala, sobretot des que vaig llegir aquesta entrada fa uns anys:
http://www.novabella.org/cuestion-de-escala/