dissabte, 28 de novembre de 2009

ATREVEIX-TE A ESPERAR


Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.
1er diumenge d'Advent

dijous, 26 de novembre de 2009

LA DIGNITAT DE CATALUNYA, LA DIGNITAT DELS CATALANS

Poques vegades he escrit al bloc de bon matí. No són les 7h del matí i m'he sentit empesa a encendre l'ordinador i invertir els meus hàbits matinals. Hi ha dies que es mereixen trencar les rutines, la qual cosa ens demostra que encara estem vius.
Acabo de sentir que dotze diaris catalans, els diaris editats a Cayalunya, han tret un únic editorial, La dignitat de Catalunya. Aquest fet sense precedents en el món periodístic de casa nostra no pot ser res més que la reacció lògica a un seguit de desgavells en relació amb el Tribunal Consitucional i la sentència sobre l'Estatut. Les filtracions interessades ja ens avisen que vénen maldades, i el nostre seny innat esdevé ràbia quan constates que un tribunal, imparcial per naturalesa, acumula un seguit d'irregularitats que ens fan tèmer que l'equilibri i la convivència d'un país trontolli.
Catalunya ha estat un gran país, com bé deia un Pau Casals visiblement emocionat a la seu de l'ONU ja fa anys. En aquests moments forma part d'un Estat més ampli, però no oblida el seu passat ni renuncia al seu futur. Tocar un text no ideal, però refrendat per totes les institucions democràtiques i aprovat en referèndum, sembla que sigui un pas enrera en la pràctica d'aquesta democràcia que tant ha costat aconseguir. I arribat el moment, no ha d'extranyar a ningú que ens desencantem cada cop més d'aquest sistema democràtic (diuen que el millor dels possibles) i del model d'Estat que en sorgeix i que suposadament ens acull en igualtat de condicions, encara que a l'hora de la veritat ni ens entén ni ens respecta.
Teresa

dimarts, 24 de novembre de 2009

PREGUEU SENSE DEFALLIR

La vida de pregària és un dels reptes i misteris més grans de la vida de fe. Al llarg de l'any t'hauràs passat hores i hores en silenci, en soledat, en un racó d'una habitació o en plena natura, assajant intents d'allò que en diuen "tratar de amistad con Dios".
La pregària és necessària de la mateixa manera que cal cuidar els amics, la parella o la salut. Estar abocat sempre sempre enfora és esgotador i qui més qui menys necessita un spa, un resort, un balneari. La pregària és l'"spa+i" del cristians, on reposar, carregar l'ànima, retrobar-se a un mateix, reemprendre el camí.
Aquests darrers dies m'he ajudat en la pregària d'un llibre: "Tentación y dicernimiento" de Segundo Galilea (Ed. Narcea). Llibre madurat pels anys però plenament actual, on l'autor descriu de manera planera les temptacions pastorals i espirituals. Massa nombroses (prou ho sabem!) per fer-ne aquí una llista, només n'extrauré un fragment d'un ben concreta: mesurar la qualitat de la pregària. Pregar... serveix d'alguna cosa? On i quan es veuen els resultats? Com fer recompte de les hores que a vegades ens semblen perdudes?
Segundo Galilea ho exposa d'una manera entenedora i clara, i per a mi, molt encertada:"la qualitat de la pregària es verifica fora de la matexa pregària; es clarifica en la vida, en la fidelitat a Déu en ella. Si en vida quotidiana hi ha desig i esforç persistent d'imitar a Crist, si hi ha més llibertat i pobresa interiors, si es creix en caritat fraterna, en compromís amb l'altre i en esperit apostòlic, hi ha sòlids indicis de qualitat i progrés en la pregària encara que aquesta ens sembli àrida i poc excitant".
Teresa Gomà

dissabte, 21 de novembre de 2009

UN FOC QUE NO S'APAGA

Avui, 21 de novembre, fa 209 anys del naixement de la Societat del Sagrat Cor. En un pis del centre de Paris, Sofia i tres companyes feien els seus vots. Tenien il·lusió i confiança. Començaven una aventura amb veritable passió i en moments com aquests no es calculen pros i contres, sinó que es mira endavant i deixes que el corrent t'arrossegui cap a noves fites.
Els anys van portar les dificultats, les valoracions i el realisme. Les seves primeres companyes la van abandonar i segur que en molts moments es va sentir sola i va dubtar d'ella mateixa. Però també va dubtar d'aquella tarda de novembre a Paris? Jo crec que no. El foc que vint-i-un anys abans havia avançat el seu naixement va tornar a ser protagonista de la celebració. Tots van sortir-ne sans i estalvis. La passió havia pres definitivament el seu cor i les brases encara segueixen avui enceses.
Teresa

dijous, 19 de novembre de 2009

JO, TU, NOSALTRES

Si quan parlem podem afirmar-nos com un "jo" i podem mirar a l'altre i descobrir-hi un "tu", és perquè en algún moment hem fet experiència de la nostra persona, de la nostra individualitat. Accedir al nostre interior i descobrir-hi les claus del nostre ésser és tota una aventura i comporta un risc. Perquè no és fàcil, perquè no hi estic acostumada, perquè aquí no hi valen els enganys, perquè potser hi trobaré aspectes que no m'agraden... i malgrat això, cal arriscar-se.
Si tinguessim la possibilitat de disfrutar de vàries vides, en podriem malaguanyar una. Però quan la que tenim és sagrada perquè és única... qui no vol viure-la en tota la seva profunditat?
A l'escola volem començar un treball en aquesta línia. Oferir als nens i als adolescents experiències i eines per trobar-se amb ells mateixos, per reconèixer-se enmig de la multitud. Per saber qui són, per saber què volen.
I per treballar tot això amb els grans he trobat un material imprescindible, un llibre de l'Elena Andrés una novetat editorial que sense dubte ens serà una ajuda molt valuosa: "La educación en la interioridad" (Ed. CCS).
En aquest nou repte, em faig meves les paraules de l'autora: "Avui per avui estem començant i tots els començaments tenen molt de tempteig. No tinguem por d'equivocar-nos".
Teresa

diumenge, 15 de novembre de 2009

VINT ANYS

Demà, 16 de novembre, farà vint anys de l'assassinat de sis jesuïtes i dues dones que treballaven a casa seva a la UCA, a El Salvador. La seves morts són un petit nombre enmig de més de 80.000 assassinats en deu anys de violència al país. Malgrat el pas del temps la seva memòria i testimoni són del tot actuals, com ho segueix sent la injustícia i la pobresa.
Quan el pas del temps no esborra les ferides i els culpables segueixen impunes, quan fets com aquells podrien passar avui a tants llocs del món, alguna cosa no estem fent bé amb la nostra història.
El mateix Ellacuría, el jesuïta més conegut del grup d'homes assassinats aquella nit a la Universitat, deia a Barcelona només deu dies abans de morir: “Només utòpica i esperançadament hom pot creure i tenir ànims per intentar amb tots els pobres i oprimits del món revertir la història, subvertirla i llançar-la en una altra direcció". El seu llegat és la nostra la nostra tasca inacabada.
Si voleu saber-ne més o recordar el context del fets, us proposo un vídeo en dues parts (uns 12 minuts en total) que són tot un record i un homenatge.
Teresa

dimarts, 10 de novembre de 2009

TALLER DE VIDA RELIGIOSA

Després de presentar ja fa uns dies els Exercicis en la vida, aquí teniu una altra proposta per a joves. El Taller de vida religiosa vol acostar aquest estil de vida a aquells i aquelles que en algún moment han tingut curiositat per saber-ne alguna cosa més, per mirar-s'ho desde dins, per conèixer de primera mà com són i què fan els que n'han fet una opció de vida. Persones normals que un moment concret segueixen un impuls, una intuïció, i que al llarg de la seva vida la constaten en la seva entrega i disponibilitat al servei del Regne. Una experiència profunda de pregària, la vida en comunitat, una existència viscuda com a servei seran els elements clau per a convertir en opció arrelada i vivificadora aquella crida inicial i aquell desig de fer grans coses.
Si tens entre 20 i 35 anys i alguna vegada has volgut conèixer d'aprop la vida religiosa apostòlica, et convidem a endinsar-t'hi en una experència de tres caps de setmana en diferents comunitats.
El món està en mans dels qui tenen el coratge de somiar i córrer el risc de viure els seus somnis. Paulo Coelho
Teresa

dissabte, 7 de novembre de 2009

COMUNITAT DE ROQUETES (2a part)

Aquesta setmana he tornat a Roquetes. Em van convidar a la primera pregària que la nova comunitat vol obrir mensualment, per a tots aquells que s'hi vulguin afegir. Va ser una estona de compartir senzill, amb intervals de textos i cants, i acabant amb un sopar ple de rialles i d'anècdotes d'aquests primeres setmanes comunitàries.
Arrel del post anterior que vaig escriure sobre la comunitat de Roquetes, he rebut algunes preguntes sobre l'origen i els objectius d'aquest nou projecte. Potser haurien de ser els membres de la comunitat qui en donessin la resposta, però com que tinc el privilegi de conèixer-los i d'acompanyar-los en el camí des dels inicis, me'n faig portaveu:
La nova comunitat de Roquetes neix del desig d'un grup de joves, nois i noies, de voler viure en recerca i amb coherència, una opció per l'evangeli alhora que un compromís per un món més sostenible per a tots. En una mà els criteris de fraternitat de Jesús, i a l'altra, poder experimentar, portar a lla pràctica un estil de vida més ecològic i solidari. Com? convivint i compartint les despeses de la vivenda, apostant per un consum amb criteris, fent xarxa amb les estructures socials del barri, i portant a la pregària diària els reptes i els dubtes, el desig de perdó i l'acció de gràcies que il·lumina el Déu de la vida.
Crec que iniciatives com aquesta són bona notícia i llavor de Regne. Esperança més que mai necessària en aquest temps de crisi i desencís, on sembla que tot és corrupció, i on sembla que les cimeres internacionals i els propòsits dels polítics dels grans partits no acaben de trobar solució.
Màngels

dijous, 5 de novembre de 2009

NOU BLOC

Avui us presento un nou bloc en el panorama virtual en català: viure i conviure. Al capdavant del projecte, la Montserrat ens hi vol transmetre els seus records, experiències i pensaments. Ja fa temps que recull per escrit els moments més importants de la seva vida, una vida plena i viscuda. La idea del bloc sorgeix d'una invitació a compartir les seves reflexions quotidianes amb un públic més ampli. No ha estat fàcil convèncer-la, de fet, ha calgut insistir-hi una mica. Al final, una espurna d'il·lusió en la seva mirada em va fer entendre que ja havia arribat el moment de fer-lo realitat. Facilitats els mitjans tècnics, ara, el cada dia, li correspon a ella. I qui en tingui interès, pot acompanyar-la en aquesta aventura de la vida compartida que són els blocs.
Teresa