dissabte, 7 de novembre de 2009

COMUNITAT DE ROQUETES (2a part)

Aquesta setmana he tornat a Roquetes. Em van convidar a la primera pregària que la nova comunitat vol obrir mensualment, per a tots aquells que s'hi vulguin afegir. Va ser una estona de compartir senzill, amb intervals de textos i cants, i acabant amb un sopar ple de rialles i d'anècdotes d'aquests primeres setmanes comunitàries.
Arrel del post anterior que vaig escriure sobre la comunitat de Roquetes, he rebut algunes preguntes sobre l'origen i els objectius d'aquest nou projecte. Potser haurien de ser els membres de la comunitat qui en donessin la resposta, però com que tinc el privilegi de conèixer-los i d'acompanyar-los en el camí des dels inicis, me'n faig portaveu:
La nova comunitat de Roquetes neix del desig d'un grup de joves, nois i noies, de voler viure en recerca i amb coherència, una opció per l'evangeli alhora que un compromís per un món més sostenible per a tots. En una mà els criteris de fraternitat de Jesús, i a l'altra, poder experimentar, portar a lla pràctica un estil de vida més ecològic i solidari. Com? convivint i compartint les despeses de la vivenda, apostant per un consum amb criteris, fent xarxa amb les estructures socials del barri, i portant a la pregària diària els reptes i els dubtes, el desig de perdó i l'acció de gràcies que il·lumina el Déu de la vida.
Crec que iniciatives com aquesta són bona notícia i llavor de Regne. Esperança més que mai necessària en aquest temps de crisi i desencís, on sembla que tot és corrupció, i on sembla que les cimeres internacionals i els propòsits dels polítics dels grans partits no acaben de trobar solució.
Màngels