dimarts, 24 de novembre de 2009

PREGUEU SENSE DEFALLIR

La vida de pregària és un dels reptes i misteris més grans de la vida de fe. Al llarg de l'any t'hauràs passat hores i hores en silenci, en soledat, en un racó d'una habitació o en plena natura, assajant intents d'allò que en diuen "tratar de amistad con Dios".
La pregària és necessària de la mateixa manera que cal cuidar els amics, la parella o la salut. Estar abocat sempre sempre enfora és esgotador i qui més qui menys necessita un spa, un resort, un balneari. La pregària és l'"spa+i" del cristians, on reposar, carregar l'ànima, retrobar-se a un mateix, reemprendre el camí.
Aquests darrers dies m'he ajudat en la pregària d'un llibre: "Tentación y dicernimiento" de Segundo Galilea (Ed. Narcea). Llibre madurat pels anys però plenament actual, on l'autor descriu de manera planera les temptacions pastorals i espirituals. Massa nombroses (prou ho sabem!) per fer-ne aquí una llista, només n'extrauré un fragment d'un ben concreta: mesurar la qualitat de la pregària. Pregar... serveix d'alguna cosa? On i quan es veuen els resultats? Com fer recompte de les hores que a vegades ens semblen perdudes?
Segundo Galilea ho exposa d'una manera entenedora i clara, i per a mi, molt encertada:"la qualitat de la pregària es verifica fora de la matexa pregària; es clarifica en la vida, en la fidelitat a Déu en ella. Si en vida quotidiana hi ha desig i esforç persistent d'imitar a Crist, si hi ha més llibertat i pobresa interiors, si es creix en caritat fraterna, en compromís amb l'altre i en esperit apostòlic, hi ha sòlids indicis de qualitat i progrés en la pregària encara que aquesta ens sembli àrida i poc excitant".
Teresa Gomà

1 comentari:

Anònim ha dit...

Teresa,
Jo crec que en la vida diaria, sent-hi conscient, es pot fer un tipus de pregària, que potser s'hauria de denominar d'altra manera.És la pregària de qui obra en la presència costant de Déu, malgrat que, a vegades, no hi pensi, però sempre s'ha proposat fer-ho.
Però, com tu dius, per arribar a aquesta pregària vital cal i és necessari la pregària coneguda com a tal.
Ho penso després de molts anys de vida.
Montse.