dimarts, 29 de desembre de 2009

LA FE DELS MALALTS

Per una malaltia puntual, el passat diumenge la meva mare va haver d'estar-se al llit. Li van prescriure tres dies de repòs abans de tornar a fer vida normal. Li vaig suggerir veure la missa que fan per televisió. Quan va ser l'hora, des de casa, va participar amb absoluta comunió amb el que se celebrava en uns estudis de televisió. Potser fins i tot més que molts diumenges a l'església, amb mil i un sorolls i distraccions.
Pels que tenim agilitat i possibilitat de moure'ns, una missa per televisió ens pot semblar una cosa carrinclona, d'altres temps. Pels que han de romandre a casa, al llit, en una cadira de rodes... celebrar la fe d'una manera cuidada els ajuda a sentir-se acompanyats en la seva fe i els permet participar de cor en el banquet de Jesús. Avui sóc més capaç d'entendre el bé que aquest senzill mitjà pot fer a tanta gent mancada de salut i de forces, però que se senten en el camí de l'autèntica salut de la salvació.
Teresa

divendres, 25 de desembre de 2009

BON NADAL

Els comentaris-felicitacions de la Cati i l'Eloi al post d'ahir reclamaven, d'una subtil manera, que des d'aquest bloc felicitessim el Nadal a tots els amics i amigues, als que ens segueixen fidelment, als que de tant en tant es deixen caure per aquí, a aquella persona que avui l'obre per primer cop (i esperem que no sigui l'últim).
Amb el llindar de sensacions cobert gràcies a les nadales, pessebres, neules i torrons.. només volem desitjar-vos que el bon Jesús es faci present en la vostra vida i que la transformi dia a dia. Així el món sencer brillarà d'una altra manera, més intensa, més plena.
BON NADAL A TOTHOM!!
M. Àngels i Teresa

dimarts, 22 de desembre de 2009

CARPE DIEM

Qui dies passa anys empeny, es diu tot sovint. No només la dita és una veritat com un temple, sinó que els dies passen tan depressa, el temps s'escola amb tanta rapidesa que quan tens un moment per aturar-te, te'n fas incrèdulament conscient.
Avui me n'adono de que començo les vacances de Nadal després de quasi quatre mesos de classe, de que demà "El cor de la ciutat" em deixa després de més de nou anys de companyia, de que dissabte em retrobo amb oncles i cosins en el tradicional dinar de Sant Esteve. Un altre desembre, un altre Nadal.
Crec que des de sempre he tingut un agut sentit del pas del temps. Sé que molta gent ho viu com una lluita, com si la realitat es pogués capgirar. El temps ha deixat petjada en el meu cos, el que he viscut m'ha fet el que ara sóc, les persones que he conegut em configuren .
Quan els meus alumnes es queden tots cofois amb l'expressió carpe diem em fa por que no l'estiguin malinterpretant. Aprofitar el moment, per a mi, és prendre consciència. No cal esvalotar-se ni viure el present com si fos el darrer minut de la nostra vida.
Viure, assaborir la vida, fer-se conscient del moment.. són actes que reclamen temps i disposició personal. Per no arribar la mort descobrint que no hem viscut.
Teresa

diumenge, 20 de desembre de 2009

FER-LI LLOC

D'aquí a cinc dies serem a Nadal. L'Advent, una vegada més haurà passat massa depressa i ens afanyarem a fer el pessebre, a contestar les felicitacions, a preveure tot allò previsible. Massa atrafegats en el que toca, potser ens oblidarem de qui és el centre de la festa, tot i que a vegades no passa de ser un convidat que, per manca de lloc, acabem asseient de costat en una punta de la taula. Com li oferirem el lloc que li pertoca si el tenim ple? Com trobar l'espai que li correspon si l'hem omplert de regals, de menjar, de convits i altres obligacions?
Per acollir a Jesús cal desprendre's d'alguna cosa per tal de fer-li lloc: d'uns regals que de fet no cal comprar, d'una estona que puc dedicar a alguna cosa millor, d'un neguit que em centra en mi mateixa... Com qui es troba als darrers dies de l'embaràs, amb tot a punt per la seva arribada... estar atents, obrir-li la porta, fer-li lloc... i reescriure la història en el Betlem de la nostra pròpia vida.
Teresa- 4rt diumenge d'Advent

dimarts, 15 de desembre de 2009

BENEÏDES LLÀGRIMES!

Arriscar-se amb els alumnes de 2n de l'ESO comporta un perill: que s'avorreixin, que es posin a parlar, que no entrin en la dinàmica.... i és per això que, precisament, pel repte que suposa, que cal treure's de sobre la por i intentar-ho.
Avui, per parlar del pecat, hem vist un vídeo: "Buenas noches, Ouma", un dels documentals del projecte de MSF "Invisibles". Tracta la realitat dels nens soldat del nord d'Uganda, a l'època del conflicte amb el LRA. Creia que el agradaria, però el que no imaginava és que els tocaria el cor... i quan això passa, el cor de la mestra també surt tocat. Què ha passat? El primer que he percebut, oh sorpresa!, ha estat un silenci sepulcral. Les històries d'aquells nens, alguns més petits que ells, han impactat contra les seves vides benestants, les seves famílies, els seu col·legi, el seu tenir-ho tot... Aquells testimonis podien ser els seus, encara que no ho eren. Aquelles angoixes convertien les seves pròpies en no res.
De cop i volta, una nena que tenia al meu costat, discretament s'ha posat a plorar. Tot el que veia i sentia era massa extrem perquè fos veritat. Havia descobert el que la injustícia i la desigualtat provoquen quan ens deixem afectar: ràbia, impotència, dolor, plor....
Beneïdes llàgrimes que reclamen un món més més just i habitable!
Teresa

diumenge, 13 de desembre de 2009

FELICITAT

La felicitat omple fulls, llibres i prestatgeries de totes les llibreries del nostre temps. S'ha convertit en un bé de consum més. La desitgem a qualsevol preu i fem el que calgui per aconseguir-la. Com en tot, els camins de la felicitat estan inventats des del orígens del món. La humilitat, la generositat, fer el bé, no creure'ns el melic del món... seran actituds que aniran donant forma al nostre cor fins a omplir-lo d'una extranya sensació de plenitud.
La segona lectura d'avui (Flp 4,4-7) bé es podria secularitzar i quedaria així: Viviu sempre contents. Que tohom us conegui com a gent de bon tracte. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a allò que habita el vostre interior i sigueu agraïts. Així la pau habitarà els vostres cors i els vostres pensaments. Algú en sospitaria la procedència? El desig de Déu, el projecte de felicitat per a tota la humanitat, es manté intacte i fidel en el temps, com la seva promesa d'amor.
Teresa - 3er diumenge d'Advent

dijous, 10 de desembre de 2009

IN THE LOOP

El cap de setmana passat vaig tornar al cinema. No hi anava des del Barça-Madrid que va ser tot un espectacle futbolístic i sociològic. Els cinemes amplien la seva oferta i m'obliguen a triar amb precisió les despeses destinades al lleure.
La pel·lícula que vaig triar va ser In the loop, i la raó va ser llegir en algun lloc que recordava aquell inimitable Sí, ministre de quan jo era una criatura. Humor anglès, intel·ligent, sense estridències... La pel·lícula ens obre als secrets del món polític i diplomàtic internacional, passejant-nos entre les bambalines de les converses, reunions, odis, pactes, fòbies... d'uns i altres, dels que apareixen a la foto i dels que mouen els fils, dels que es guien per interessos personals i dels que segueixen el dictat que toca, dels ineptes, dels ambiciosos i dels espavilats de torn.
Sàtira de les converses anglo-nordamericanes que dugueren a la invasió d'Irak, el guió ens té 105 minuts en tensió, sense respir, mentre internament desitjem que els nostres polítics siguin una mica menys titelles i més amos de les seves paraules.

Teresa

diumenge, 6 de desembre de 2009

OBRIU UNA RUTA A LA JUSTÍCIA DEL SENYOR

Si és cert que les casualitats no existeixen, a ningú sorprendrà que aquest segon diumenge d'advent hagi coincidit amb el funeral de Victor Jara, cerimònia-homenatge pendent des de feia més de 30 anys. La veu que clama en el desert no ha apagat el seu crit. La veu que semblava morta ha sobreviscut a cops d'estat i dictadures, a assassinats i tortures, perquè la justícia i la vida sempre acaben triomfant. Si algú va pensar que el temps jugava a favor de l'oblit, anava ben equivocat.
Teresa
2n diumenge d'Advent

dimecres, 2 de desembre de 2009

HEM TORNAT A TAIZÉ




Acabo de tornar de Taizé, i encara estic sota la sotragada de l'impacte. Què té aquest lloc que sempre hi retrobo experiència de Déu? És la senzillesa, és la bellesa, és l'acollida, és el sentit de fraternitat, és la pregària tan simple i tan cuidada, és un paisatge preciós, és la profunditat dels cants, és retrobar moments i rostres que han marcat la meva història i la meva espiritualitat, és poder acompanyar els més joves a que descobreixin la Presència en el silenci i es trobin amb la seva veritat més autèntica, és... Aigua fresca! crec que en realitat no hi ha massa coses que siguin importants de debò, i la senzillesa de Taizé confirma que l'essencial és una vida amb sentit, una vida en l'Esperit. Llàstima que a vegades se'ns oblida, o se'ns enfosqueix. Tornant a Taizé he pres consciència de l'assedegada que estava. M'ha tocat el Déu de la tendresa, gratuït, consolador. Lloat sigui! i beneïts siguin aquests espais "verds" com Taizé, que ens retornen la Llum.
La senzillesa del cor és el missatge que sempre m'impacta de Taizé, i acompanyar els meus alumnes de 2n de batxillerat a que tastin aquest secret és també un gran regal. Ha gaudit com mai descobrint com Déu actua amb els xavals, la seva paciència i la seva pedagogia. Impressionant! Ara cal mantenir encesa la flama, amb la confiança que dóna saber-se a les seves mans: "Fiez vous en Lui, ne craignez pas. La paix de Dieu gardera vos coeurs".
màngels